Salomó Marquès, el compromís amb la veritat

La mort de l’educador, professor i investigador Salomó Marquès és una pèrdua que colpeix profundament la comunitat educativa, universitària, de Girona i del conjunt del país. Amb ell desapareix una figura imprescindible per entendre la manera com hem concebut la universitat, el servei públic i la responsabilitat cívica del coneixement al llarg de les darreres dècades.

Fa poques setmanes vaig tenir l’oportunitat de participar com a rector de la Universitat de Girona a l’acte d’homenatge que el Nucli Paulo Freire de la UdG va organitzar a l’Auditori Josep Irla de Girona. En aquell espai es va fer evident l’estima i l’admiració que despertava: tantes persones s’hi van aplegar que l’auditori va quedar petit, convertint-se en un testimoni viu del seu impacte humà, social i intel·lectual.

La Universitat de Girona és hereva directa de l’empremta de Salomó Marquès, que va tenir un paper destacat en la creació de la nostra universitat i va exercir funcions clau en els primers anys, entre les quals el deganat de la Facultat de Ciències de l’Educació (1991–1994). Posteriorment va esdevenir el primer professor catedràtic de la Facultat d’Educació i Psicologia. La seva influència va anar més enllà de la gestió: va contribuir decisivament a donar forma a un projecte universitari arrelat al territori, amb voluntat de servei públic i compromès amb els valors democràtics. La seva participació en la consolidació de nous espais de recerca i de pensament pedagògic va ser essencial per a la projecció científica de la UdG en l’àmbit educatiu.

Com a docent, la seva aportació ha estat immensa. Les seves classes d’Història de l’Educació han format generacions de pedagogs i educadors socials que recorden no només el rigor acadèmic, sinó la capacitat de fer pensar amb criteri, d’interrogar el passat amb respecte i de comprendre’l com un instrument per transformar el present.

La seva obra de recerca, reconeguda arreu, constitueix avui un referent indiscutible en l’estudi del magisteri republicà, la depuració franquista i, sobretot, l’exili del professorat català de 1939. Les seves publicacions i col·laboracions amb arxius, museus i entitats pedagògiques han fet arribar el seu treball a escoles, docents i ciutadania, contribuint a fer entendre la renovació pedagògica republicana i la vigència dels seus valors.

Destaca igualment la seva aportació a la projecció internacional de la UdG en l’àmbit de l’educació i el desenvolupament humà, especialment a Amèrica Llatina. Aquesta dimensió internacional reforça l’abast de la seva trajectòria i la seva voluntat de posar el coneixement al servei de transformacions socials profundes.

Salomó Marquès no només va ser un professor i un investigador d’excel·lència, sinó també un mestre en el sentit més ple del terme: algú que va saber generar pensament, obrir camins i deixar una empremta profunda en la nostra comunitat universitària. La seva trajectòria, guiada sempre per la coherència, la generositat i el compromís amb la veritat, ha contribuït a enfortir el paper transformador del coneixement en una societat democràtica.

Des d’ara mateix, ja el comencem a enyorar.

Subscriu-te per seguir llegint