Febre per «Toy Story»

Més de 30 anys després de l’estrena de la primera entrega, Toy Story torna a la gran pantalla, amb aquells nens que van créixer volent creure que les seves joguines cobraven vida ja convertits en pares de família. La pel·lícula ha despertat una autèntica febre (més aviat febrada) entre els fans, ja crescuts, de Woody i Buzz Lightyear, amb un retorn que ha commogut a tota una generació, transportant-los fins a una infantesa que creien oblidada.

Aquells millenials que, com el mateix Andy, es van fer grans i van deixar de jugar, han fet sortir el nen que portaven dins amb tantes fórmules com intensitats: anant a veure la pel·lícula amb les joguines protagonistes de la pel·lícula amarades de pols que en el seu dia van voler guardar al traster enlloc de tirar-les a les escombraries, disfressant els seus fills dels personatges de la pel·lícula o preparant receptes inspirades en la pel·lícula. Les grans firmes de roba fa mesos que ho van veure venir i van llançar al mercat col·leccions infinites per a nens i adults (des de samarretes a pijames, passant per tuppers, llençols o botes d’aigua) amb les icòniques joguines de Toy Story, mentre les mares (que no saben ben bé com «en algun moment entre Toy Story i Toy Story 5 vaig passar de ser l’Andy a la mare de l’Andy») mostren a través d’Instagram com estan canviant l’habitació del seu fill per fer-la igual que la del protagonista de la pel·lícula.

Però la cosa no s’acaba aquí. Els plàtans porten adhesius de Toy Story, les dones corren a fer-se les ungles amb motius de la pel·lícula, les botigues de joguines no paren de despatxar els ninots i Toy Story s’ha convertit en la temàtica estrella de les festes d’aniversari infantils, tant si el nen fa 1, 3 o 6 anys. Potser tot això, més enllà de fer-nos reflexionar sobre el consumisme, que potser caldria, ens fa reivindicar la importància de jugar, als 5, als 10 i als 60 anys.

Subscriu-te per seguir llegint