TV3 sempre guanya

El conseller Ramon Maria Espadaler no només va haver de donar explicacions al Parlament per la despesa de 2,8 milions d’euros en l’organització institucional de la visita del papa Lleó XIV a Barcelona, sinó que semblava que s’estava justificant, com si hagués fet alguna malifeta: «S’ha finançat amb la taxa turística perquè no volíem afectar els impostos de la ciutadania», va manifestar gairebé demanant perdó, i afegint que la notícia va obrir el primer noticiari de la televisió japonesa. Els polítics actuals, pendents de les reaccions a les xarxes socials, no tenen ni personalitat per defensar les seves decisions. Sempre s’estan justificant. És clar que la Generalitat havia de contribuir a la visita del papa Lleó XIV! I això és perfectament compatible amb l’aconfessionalitat de l’estat.

Estem acostumats a veure com es malgasten milions i milions de diners públics i no podran invertir 2,8 milions d’euros en la visita del papa, que és morralla comparada amb moltes depeses públiques prescindibles? És curiós veure com els Comuns posen el crit el cel per 2,8 milions d’euros molt ben invertits, mentre ells, amb Ada Colau d’alcaldessa de Barcelona, van organitzar l’elitista Copa Amèrica de vela, amb un cost d’un centenar de milions d’euros de diners públics. O que gairebé tothom assumeixi com a normal l’enorme despesa que suposa cada any mantenir el circuit de Montmeló i la Fórmula 1: 50,5 milions d’euros només entre 2009 i 2018, pagats entre la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona. Fa tres anys, el Govern català va fer una aportació de 30 milions d’euros. O una altra competició elitista com la Ryder Cup de golf a Caldes de Malavella l’any 2031, de dubtós retorn econòmic, amb la qual la Generalitat contribuirà amb 30 milions d’euros, la Diputació de Girona amb 6 milions i el Consell Superior d’Esports amb uns 25 milions. L’equació cost/benefici de la visita del papa és molt superior a la de tots aquests esdeveniments esportius.

I, si volen debatre el destí dels diners públics, ara que s’acaben de presentar els pressupostos de la Generalitat, poden començar per TV3, la joia de la corona, una menjadora insaciable. Els comptes del 2026 contemplen 409.582.783 euros per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el que representa 56,8 milions més respecte als últims pressupostos (2023), un increment del 16,1%. Un escàndol. Tot això, per mantenir un model televisiu del segle XX, de l’època analògica, que no té res a veure amb la demanda actual, dominada per Internet, les xarxes socials i les plataformes de streaming. TV3 es resisteix a una reforma estructural, que algun dia s’haurà d’abordar. Dels 409,5 milions de pressupost, 342,7 milions corresponen a transferències corrents de la Generalitat, 77,4 milions més que el 2023 a causa de la reducció d’ingressos de la publicitat, un factor comú a la totalitat dels mitjans de comunicació. La diferència és que, mentre els privats es veuen obligats a reduir despeses, a TV3, la solució de la Generalitat consisteix a regar-la amb més diners públics per «l’impuls que el Govern ha donat a la comunicació pública en català i a la nova plataforma 3Cat», segons figura en la Memòria Explicativa. I endavant les atxes, que anem sobrats de diners.

Després de l’Institut Català de la Salut (3.821,5 milions), l’entitat que pressuposta més ingressos per transferències corrents és la Corporació de Mitjans Audiovisuals (TV3 i Catalunya Ràdio, sobretot la televisió pública), més que l’Agència de l’Habitatge (312,6 milions), l’Agència de Gestió d’Ajut a Universitaris a la Recerca (246,7) i Infraestructures ferroviàries (183,3). O sigui, l’òrgan de propaganda per davant de l’habitatge, la universitat, la recerca, etcètera. El PSC ha assumit el que va dir l’exconseller Francesc Homs (CiU), l’any 2011: «La televisió de Catalunya és una prioritat com la sanitat, l’ensenyament o els serveis socials». Mani qui mani, TV3 sempre guanya. El més curiós és que, pel PSC, és com ser cornut i pagar el beure: tant en l’etapa del tripartit com en l’actual, sempre ha deixat que ERC controli la televisió pública. Un cas únic al món.

Catalunya, per desgràcia, és això: lamentacions per una despesa de 2,8 milions d’euros per la visita del papa, d’ampli ressò internacional, i silenci absolut amb aquest pou sense fons que és TV3. El tòpic dels catalans estalviadors fa temps que ha passat a millor vida. El verb estalviar ja no es conjuga, ni a TV3, ni tampoc a la Generalitat.

Subscriu-te per seguir llegint