Totana, un mal averany

Aquest mes, el moviment LGTBI+ recorda la data del 28 de juny de 1969, quan la clientela del bar Stonewall de NY, farts de la humiliació a què les contínues batudes policials els sotmetien, en un atac de fúria i dignitat, van revoltar-se i van ser l’espurna d’una setmana d’aldarulls al carrer i de la visibilització d’una lluita contra la persecució i la discriminació. El juny s’ha convertit en l’aparador de les reivindicacions dels col·lectius LGTBI+ a escala mundial.

Aquest mes també és quan podem trobar la fúria dels sectors conservadors i reaccionaris enarborant el que anomenen guerra cultural. Tot i que aquest terme es farà servir per primera vegada en el conflicte que va mantenir el canceller de l’imperi alemany, Otto Von Bismarck amb l’Església catòlica entre 1871 i 1878, serà als Estats Units on al final dels anys 70 els sectors neoconservadors faran seu el terme per contraposar el que ells anomenaven valors tradicionals als valors progressistes. El terme desplaça els clàssics fronts de batalla de l’economia i el sector del treball, cap al que aquests sectors defineixen com a valors ètics i morals necessaris per al bon funcionament de la societat i fins i tot per la supervivència de la nació.

Un exemple d’aquesta guerra cultural va ser la denúncia d’una suposada «agenda gai». Aquest terme va ser popularitzat per un grup religiós evangèlic de Califòrnia anomenat Springs of Life Ministries en els anys 90. Segons denunciaven, aquesta agenda gai pretenia homosexualitzar la societat i fer desaparèixer la família tradicional i els valors religiosos. Darrerament, aquesta invenció ha estat utilitzada pels partits d’ultradreta europeus, guanyant rellevància en països com Hongria o Polònia per justificar les polítiques repressives contra les persones dels col·lectius dissidents. A l’estat espanyol,. publicacions com HazteOír o Libertad Digital han parlat d’una suposada «agenda LGTBI». Cal remarcar que és un terme que s’utilitza per polaritzar i generar «pànic moral» davant de les demandes d’igualtat i contra la discriminació de les comunitats LGTBI+.

Si bé fins ara semblava que era la ultradreta i els sectors més fonamentalistes els que mantenia la croada contra els drets i llibertats de les persones LGTBI+, els pactes de la dreta, sigui per convicció o per necessitat, amb ells ha comportat algunes mesures molt preocupants.

Un cas cridaner ha estat el del municipi murcià de Totana, una població de 26.582 habitants. Aquest municipi no solament ha estat realitzant actes institucionals entorn del 28 de juny des de fa alguns anys (i amb diferents governs municipals) sinó que fins i tot amb el govern del PP havia mantingut la hissada de la bandera irisada. Però aquest any, amb un govern municipal del PP en minoria, hi ha hagut un pacte amb Vox per aprovar els pressupostos. Aquest pacte no anava tant de canvis de partides pressupostàries, com de mesures simbòliques, entre elles suprimir la celebració d’actes institucionals de l’Orgull LGTBIQ+ i prohibir la col·locació de la bandera arc de Sant Martí a la façana del consistori i altres espais públics municipals. En aquest cas no estem parlant, com he dit, de suprimir una partida concreta, sinó de la invisibilització per part del govern municipal d’una part de la ciutadania.

Quan les administracions col·loquen la bandera dels col·lectius LGTBI+, representa el reconeixement de l’existència d’aquestes persones, i si la visibilitat és el primer pas envers el reconeixement, la invisibilització és el primer pas envers la persecució.

Caldrà estar atents als nous passos dels futurs pactes entre dreta i ultradreta, però l’exemple de Totana és un molt mal averany.