Busqueu una ombra i llegiu!

Per iniciar aquest article, amb què clouré els comentaris que he fet de diversos actes, conferències, col·loquis, concerts... als quals he assistit darrerament, parlaré de la meva presència a la darrera xerrada que s’ha fet a la Casa de Cultura, emmarcada en un cicle molt interessant que s’ha programat parlant de la física quàntica. Aquest és un tema que segueixo des de fa anys, que ha estat una font d’inspiració per a la nostra col·lecció de pintures cosmològiques. Sempre he tingut una gran curiositat per conèixer les diferents concepcions físiques defensades per grans científics com ara Newton, Einstein, Max Planck, Bohr i Heisenberg.

Les seves tesis ens conviden a participar en un viatge quàntic apassionant que ens ha dut a estudiar l’energia i la matèria fosca dels espais còsmics que, encara avui, amb tots els avenços que hi ha hagut, no se sap de què estan fets en un 95% de la seva composició.

Estem en un cosmos que, des de la famosa explosió del Big Bang, els científics encara no ens han aclarit si es tracta d’un procés que té un final o si, contràriament, estem parlant d’una força infinita de moviment continuat.

Un altre tema que ens va interessar va ser la xerrada-col·loqui que va tenir lloc a la biblioteca Carles Rahola al voltant del tema Guerra Civil i art religiós a Girona, 90 anys després. Aquest acte, organitzat pels amics de l’arxiver Mn. Josep M. Marquès, va comptar amb la presència de destacats ponents com ara Joaquim Nadal, Pep Vila, Jordi Bohigas i Elara Pi.

Es va parlar dels assassinats de religiosos, la crema d’esglésies, la destrucció de patrimoni... sense entrar gaire en el moll de l’os de la qüestió: per quina raó les masses populars tenien tant odi i ressentiment a l’Església catòlica, que és sabut que sovint ha estat al servei de l’oligarquia dirigent de cada època.

Vàrem trobar a faltar en aquest acte la presència d’en Josep Clara, sens dubte la veu més autoritzada per parlar d’aquest tema, una absència significativa de l’historiador que algú hauria d’explicar. Precisament, el professor Clara va parlar del tema uns dies després al local de l’AV de l’Eixample, en una conferència intitulada Conflictes entre l’Església i l’Estat durant el franquisme a Girona.

En Clara, en el seu treball Església i poder: de la II República al franquisme, fixa el seu posicionament a partir de dades científiques fonamentades i molt ben contrastades. La pèrdua d’influència de l’Església-institució a la societat des de l’època franquista és evident.

Amb la doctrina del Vaticà II, l’Església va canviar molt. La mateixa definició va mutar. A partir de la gran revolució promoguda pel papa Roncalli, es comença a parlar de poble de Déu, de comunitat cristiana... i comencen a entrar en el diccionari catòlic nous mots; prenen força i significat paraules com ara pluralisme, servei, diàleg, en detriment d’altres conceptes que van perdent pes, com ara el de jerarquia, dogma i disciplina.

En Clara, en el seu treball, ens descriu el xoc que hi va haver a partir dels anys seixanta entre el nacionalcatolicisme impulsat per la jerarquia i les institucions de l’Estat, representades aquí per sinistres personatges, com ara el general Pérez Viñeta, i el nou clergat.

El passat 9 de juny es varen lliurar els premis de la Fundació Valvi, que enguany varen recaure en Xicu Cabanyes i el bosc de Can Ginebreda (el Joan Saqués), en els Amics de la Unesco (el Salvador Sunyer) i en SOS Costa Brava (el Joaquim Codina), un guardó que honora l’insigne metge i boletaire de la Cellera.

Parlant de premis, aquest passat divendres 12 de juny, l’ADAC va lliurar, en un auditori Irla ple a vessar, el seu quarantè premi a la normalització lingüística. Òscar Andreu va rebre el premi personal i la revista La Farga de Salt es va endur el guardó destinat a les entitats. Va ser molt comentada la presència a l’acte de l’alcaldessa de Salt, que va voler acompanyar presencialment la gent de La Farga, tant com l’absència del batlle de Girona, Lluc Salellas, sempre tan ocupat, que va despatxar el tema enviant un vídeo llegit a corre-cuita.

Si he d’escollir, però, l’acte que m’ha colpit més últimament, aquest va ser la presentació que es va fer a la Casa de Cultura de l’informe elaborat per l’Observatori de Drets Humans sobre el genocidi de Gaza, intitulat Les portes d’entrada de la tecnologia del genocidi a Europa.

Aquest informe rastreja les vies d’entrada a Europa del sector de la vigilància israeliana en un context marcat pel genocidi a Palestina i pel rearmament europeu. Aquest treball, demolidor, recorda unes xifres desgraciadament avui àmpliament superades: 72.562 assassinats, 172.320 ferits, 1,7 milions de desplaçats, 260 periodistes morts, el 76% dels habitatges destruïts...

I, posats a fer recomanacions, no us perdeu l’exposició Open Arms, una missió a contracorrent, 10 anys defensant la vida al mar (fins al 31 de juliol). La mostra ofereix un recorregut immersiu pels 10 anys de tasca humanitària d’Open Arms al Mediterrani, abordant el fenomen migratori des d’una mirada humana i compromesa amb els drets fonamentals.

L’estiu ha començat, fa calor i miraré de superar-lo llegint, pintant i xerrant amb amics i coneguts en el meu refugi climàtic del carrer del Carme, sense oblidar-me, si s’escau, de fer algun bon àpat.

Retornant a l’inici, us recomano llegir a la fresca el Muy Interesante (edició col·leccionista) intitulat El ABC de la cosmologia, del Big Bang a los multiversos, un text interessant que dona algunes claus per entendre l’univers, què el mou, com creix i per què segueix desconcertant la ciència.

Busqueu un lloc fosc prop de casa vostra i, les nits de lluna plena, mireu al cel i contempleu alguna de les més de 100.000 galàxies que, tot i que semblen diamants celestials, no són altra cosa que la mecànica quàntica escrita amb grans lletres en el firmament.

Subscriu-te per seguir llegint