La Moncloa no concedeix immunitat

Queda clar que Begoña Gómez hagués obtingut una càtedra de la Universitat Complutense, encara que no hagués estat la dona de Pedro Sánchez. Un cop establerta per decret la seva innocència universal i existencial, s’aprofundeix a la barbàrie de la retirada del passaport, una vicissitud menys traumàtica per als trenta milions d’espanyols que no viatgen a l’estranger en un any determinat. I aquí comencen els problemes, perquè els que asseguren que el comportament del jutge Peinado és intolerable perquè es tracta de la dona del president del Govern no només concedeixen una estranya immunitat a la Moncloa. Aspiren a més que l’escàndol sigui corregit immediatament i diumenge per tractar-se de l’esposa del president, en cap cas més.

Els indicis històrics apunten que el poder està àmpliament protegit, però els paladins de l’esposa de Sánchez actuen sota la presumpció que Peinado només ha estat arbitrari en el cas que afecta la Moncloa. No s’ha demanat una revisió exhaustiva de les decisions del magistrat, que han de seguir paràmetres similars, ni de bon tros una devolució dels passaports ara mateix retirats per excés de zel a ciutadans corrents. Només hi pot haver injustícia si la víctima habita al poder.

La condemna al fiscal general per defensar la seva institució provoca riallades tenyides d’esgarrifances, els endolls a l’entorn de Sánchez han estat la norma en el bipartidisme espanyol. Tot i això, l’exempció gairebé virginal als familiars dels poderosos incompleix la normativa bàsica de la lluita contra la corrupció. S’anomena PEP (Persones Exposades Políticament) els governants a qui convé vigilar amb zel singular els seus moviments monetaris o immobiliaris. I els familiars propers del PEP estan sotmesos a l’escrutini afegit, segons la reglamentació internacional mateixa. Dol dir-ho, però els poderosos i els seus cercles pròxims es corrompen més que la resta dels mortals, perquè a un fill de veí ningú li regala un milió i mig en joies.

Subscriu-te per seguir llegint