50 tasses de cafè al dia

El cafè, després d’haver passat diferents vicissituds històriques molt hostils, ara gaudeix de prestigi en tots els sentits per la seva capacitat única de despertar el cos, reconfortar l’ànima i convertir-se en el millor aliat per iniciar el dia. El consum de cafè al matí es relaciona amb menors problemes cardíacs.

El cafè està íntimament relacionat amb la literatura i el cinema, en especial amb el cinema negre. Una tassa de cafè fumejant sempre posa un accent de misteri en un film d’assassinat.

De petit, el dia que els amos dels bars i botigues de queviures torraven cafè, l’olor perfumava l’aire del carrer. Passava hores veient en Ferragut, home de poques paraules, com lentament i gradualment anava donant voltes a la torradora plena de grans de cafè, fins a deixar-los a punt. Em permetia seure al seu costat i miràvem en silenci el foc. Un dia la tieta em va preguntar: «Però com és que mai no parleu?». La comunicació era mental.

L’origen del cafè es troba en els altiplans d’Etiòpia, on encara creix de forma silvestre i en el Kaffa és d’on surt el cafè més selecte. El cafè més car del món es recull en els excrements de la civeta, un mamífer asiàtic.

Els grans propagadors del cafè van ser els holandesos que explotaren enormes plantacions a Indonèsia i Ceilan. A jardins botànics d’Amsterdam, com de París i Londres van aclimatar la planta i al cap d’uns anys va començar a conrear-se al Brasil, Centreamèrica i altres països.

Hi ha moltes llegendes en els països àrabs perquè tots volen ser considerats els primers a descobrir els efectes excitants del cafè. Fins algú ho associa a un origen diví: Mahoma va rebre d’un àngel una beguda calenta i negra, com la misteriosa pedra de la Meca i justament va ser en aquesta ciutat on van aparèixer les primeres cases de cafè, les cafeteries, on els homes passaven l’estona.

Hi va haver períodes històrics d’estrictes prohibicions del consum de cafè, acompanyats de càstigs durs, com tallar les mans els reincidents habituals, que tenien antecedents. En algun estat es va prohibir la venda; es van tancar cafeteries d’Anglaterra, Prússia, Venècia i Suècia i durant dècades el cafè va estar prohibit a Rússia per culpa dels religiosos fonamentalistes, dels vells creients, no del tsar.

Els otomans, els egipcis, els àrabs, erròniament van acusar el cafè, la cafeïna, de provocar malalties, afectant directament el cor, la circulació de la sang, la digestió, trastorns psicològics com l’epilèpsia, el que es deia «mal de sant víctor», trastorns neurològics caracteritzats per moviments del cos involuntaris.

A la novel·la de M. Butor La Modificació, el protagonista viatja de París a Itàlia per beure cafè. No m’estranya perquè el cafè que fan els francesos com els alemanys no val res. No sé si vostè ha tastat el cafè turc, que serveixen amb el pòsit a la tassa i s’ha de deixar reposar. El millor cafè turc el vaig beure a Grècia, mentre l’amo d’un restaurant, que parlava de forma pomposa, blasmava contra els turcs i després, quan ja hi havia més confiança, es va declarar monàrquic cent per cent i em pregà insistentment que donés de part seva records a la reina Sofia d’Espanya, l’esposa de Joan Carles i li comentés que en tenia bons records.

La psicologia del bevedor de cafè té un vincle emocional amb el cafè, que el té incorporat profundament i ben arrelat en la seva comoditat i rutina domèstica. El ritual de preparar i assaborir el cafè amb la família o amb amics ofereix moments de tranquil·litat en el brogit caòtic de la vida.

Ludwig van Beethoven (1770-1827), gran compositor i músic i entusiasta del cafè, es prenia entre 45 i 55 cafès al dia. Una tassa de bon cafè per ell havia d’estar preparada exactament amb 60 grans. Va ser després d’experimentar i prendre molt de cafè quan va aconseguir la perfecció.

L’altre eminent consumidor de cafè, Honoré de Balzac (1799-1850), prenia 50 tasses al dia. Era conegut a París com el gran bevedor de cafè com també era famós pels excessos gastronòmics, que segons els metges li van escurçar la vida, puix que va morir relativament jove. Va escriure com s’havia de preparar el bon cafè: «El cafè colpejat, ben batut, a la turca és molt més saborós que el cafè molt en el molinet». Per ell la inspiració estava lligada a la qualitat del cafè. «El cafè acarona la boca i la gola i posa totes les forces físiques i mentals en moviment: les idees es precipiten, com batallons d’un gran exèrcit de batalla, el combat comença i els records es despleguen com un estàndard».

Voltaire (1694-1779), filòsof, escriptor i historiador, consumia fins a 50 tasses de cafè al dia. Els seus amics li asseguraven que el cafè era un verí d’evolució lenta, ell els contestava «Molt lenta, en efecte, ja que després de cinquanta anys el meu organisme no ha notat res».

És agradable entrar a les llars quan flota l’olor de cafè acabat de fer.

Subscriu-te per seguir llegint