La guerra de l’Est

Costa trobar, més enllà de la propaganda, informació sobre la guerra d’Ucraïna i Rússia amb dades contrastables. Intentaré explicar breument quin és l’estat del conflicte, al meu parer, en aquests moments. L’objectiu ucraïnès, actualment, no és una victòria militar en sentit clàssic: busquen fer que la guerra resulti tan costosa per a Moscou que la millor opció acabi sent congelar el conflicte a la línia del front actual. Per als planificadors occidentals, que els financen, és important que el conflicte armat no acabi en un tractat de pau que es pugui veure com una derrota; persegueixen una congelació que permeti la reobertura de les hostilitats en el futur.

L’estratègia d’Ucraïna

Tota la seva estratègia apunta en aquesta direcció: defensar totes les posicions a la recerca d’un estancament, infligir el màxim desgast possible, llançar contraofensives quan sorgeix l’oportunitat, fer incursions en territori rus, com la de Kursk, i ampliar cada cop més la campanya d’atacs contra territori rus situats lluny del front. Però la tendència actual de pèrdues, tant humanes com materials, és difícilment sostenible a llarg termini per a la part ucraïnesa. Una guerra de desgast afavoreix l’actor amb més capacitat de reposició, i les Forces Armades ucraïneses no es poden permetre intercanviar baixes amb el seu contrincant en una proporció propera a l’un per un durant anys.

L’escalada i els seus objectius

Per això, l’escalada té una lògica clara. La part ucraïnesa intenta convèncer la russa que continuar la guerra serà cada cop més car. No es tracta només de destruir objectius militars. També es vol augmentar els costos econòmics, obligar a desviar recursos a la defensa del territori, alterar l’activitat industrial i generar pressió política. Els atacs contra territori rus tenen, a més, una dimensió psicològica evident: mostrar a la població que la guerra ja no és una cosa llunyana que passa al front, sinó un problema que pot afectar directament la seva vida quotidiana.

Tot i això, aquesta estratègia també té límits. Ucraïna tampoc no disposa dels recursos necessaris per guanyar una campanya d’escalada indefinida contra un país amb una profunditat estratègica molt més gran. Cada nou atac augmenta els incentius per a una resposta més dura per part de Rússia. Arribarà un punt en què les autoritats russes es veuran obligades a adoptar mesures més contundents.

Una competició de resistència

La qüestió no és si hi haurà una escalada, sinó quan i de quina manera es produirà. En última instància, totes dues parts semblen haver arribat a la conclusió que el temps per si sol no resoldrà el conflicte. Ucraïna intenta elevar el cost de la guerra fins a fer acceptable una congelació de les hostilitats. Rússia intenta demostrar que pot absorbir aquests costos i continuar endavant. El resultat és una competició de resistència en què la capacitat d’adaptació i la voluntat política poden acabar sent més importants que qualsevol batalla concreta.

Subscriu-te per seguir llegint