La taula de salvació

Llegeixo que PSOE i SUMAR acorden desencallar una reforma del Codi Penal que permeti despenalitzar les ofenses contra la Corona, els sentiments religiosos i els ultratges a símbols espanyols, i em dic carai!, serà una notícia falsa?, no, la notícia no és falsa, Pedro Sánchez dona per la menjadora a Sumar, algú que aquests dies no hagi agafat una insolació es pot creure que podrem fer humor irreverent de la Corona, mocar-nos amb la bandera o fer una caricatura de Mahoma? Va ser una bona pensada promoure la correcció política sobretot en la parla, resultava groller i ofensiu referir-se a persones amb discapacitats amb termes mèdics amb què es coneixien fa dos segles, i més tard introduir en el Codi Penal els delictes d’odi, que si bé inicialment se’ls veia el llautó, s’apreciava la bona intenció que ningú pogués ser discriminat ni vexat per les seves creences, raça, orientació sexual, malaltia o discapacitat, però no totes les coses són com el vi que millora amb l’edat, aviat la correcció política com els delictes d’odi no es conformaren amb els seus objectius fundacionals i d’una forma indiscriminada ampliaran les seves competències, qui no recorda el «miembros i miembras» de la ministra d’Igualtat Bibiana Aído –m’he preguntat més d’una vegada si les ministres i conselleres d’Igualtat i Feminisme passen un test psicotècnic per poder triar la personalitat més idònia al càrrec– i els mateixos delictes d’odi s’han convertit en una caça de bruixes que recorda a la del senador McCarthy que en la postguerra veia comunistes sota les pedres. Fa pocs dies membres de les Joventuts Socialistes han denunciat Pilar Rahola per incitació a l’odi i per complicitat en el genocidi pel seu posicionament a favor d’Israel en la guerra de Gaza, els denunciants han estat els mateixos que fa un parell d’anys li llençaren pintura mentre feia una conferència, però no es tracta de defensar o repudiar la ideologia de la Rahola, sinó que pugui dir amb veu alta el que pensa, com si s’hagués posicionat a favor de Palestina i hagués acusat Israel de ser un Estat genocida. I per la llei de qui té un martell a la mà busca afanyosament un clau on picar, membres de la policia de la moral confonen racisme amb dir que la migració ha de ser controlada, o que un migrant irregular i delinqüent hagi de ser retornat a casa.

En una entrevista a El País Ronnie Wood, guitarrista dels Rolling Stones, explica que han retirat la cançó Brown Sugar del seu repertori en directe: «què dimonis passa, és una de les nostres millors cançons, només són paraules, no és res personal no entenc per què és millor no tocar-la, vivim en una condemnada era en la que no podem ser lliures amb les paraules», Brown Sugar recorda l’explotació sexual de les dones negres en les plantacions del sud dels EUA, Mick Jagger la va escriure l’any 1969 amb el títol provisional de Black Pussy (cony negre) i des d’aleshores la cançó ha estat polèmica, se l’ha acusat de masclisme i de servir amb tota la cruesa la lascívia dels esclavistes, i Mick Jagger reconeix que potser l’hauria d’haver escrit diferent.

Aprendre a escoltar l’altre, posar-nos dins la seva pell: per què diu el que diu?, saber rebatre’l amb arguments, són requisits bàsics que demana la llibertat d’expressió i lamentem que la providència no hagi estat pròdiga en concedir-los, dir que la terra és plana o que un derivat del lleixiu és un remei miraculós és una bestiesa, però sabria rebatre-ho amb arguments ben documentats? Els intolerants han convertit la fe en allò que creuen en una taula de salvació, temen que nàufrags estranys s’hi agafin i acabin enfonsant-se en el fons del mar.

Subscriu-te per seguir llegint