Memòria sota els excrements

Hi ha espais d’una ciutat que, sense necessitat de ser grans monuments ni lluir plaques commemoratives, formen part de la memòria col·lectiva. Punts que han vist passar generacions, converses, trobades, rutines i històries petites però importants. A Girona, un d’aquests espais és la cantonada on havia existit la històrica cafeteria Gran Via a la plaça de la Independència, un indret que molts ciutadans recordem com un punt viu, reconeixible i ple de caràcter. Avui, però, aquesta cantonada ofereix una imatge ben diferent. Allà on abans hi havia activitat, vida i presència urbana, ara hi predominen la deixadesa, la brutícia, els excrements de coloms i una sensació d’abandonament que costa d’entendre en una ciutat que sovint presumeix de bellesa, patrimoni i qualitat de vida. La brutícia acumulada i els excrements d’aus no només degraden visualment l’espai, sinó que també transmeten una idea preocupant, la d’un racó oblidat a més de ser un perill per a la salut. Aquest punt mereix una atenció que avui no té. Mereix neteja, manteniment i una intervenció que eviti que els coloms continuïn convertint el carrer en una zona insalubre i desagradable. Mereix, sobretot, que l’administració i els responsables corresponents entenguin que l’abandonament acaba afectant la dignitat de tot l’entorn. Una ciutat cuidada no és aquella que només arregla els espais més turístics o més rendibles. Una ciutat cuidada és aquella que també es preocupa pels racons que expliquen la seva història recent, pels llocs que han tingut vida i que encara poden tenir-ne. Deixar perdre aquesta cantonada és acceptar, amb resignació, que la memòria urbana es pot embrutar fins a desaparèixer sota els excrements i la indiferència.

Subscriu-te per seguir llegint