Els candidats d’Aliança Catalana

Aliança Catalana s’ha tret de sobre el seu candidat a Figueres. I ho ha fet perquè Arnau Liesa no li va semblar necessari explicar a la gent que talla el bacallà en el seu partit que tenia una relació amb una noia de setze anys. Alumna seva fins cinc minuts abans de començar aquesta relació. «A la gent que talla el bacallà». Aquí hi ha el moll de l’os del problema. I és que entre l’entorn d’Arnau Liesa, o sigui, entre els militants i candidats d’Aliança Catalana a Figueres i l’Alt Empordà, la vida personal del cap de cartell a la capital de la comarca no era cap secret. El que se sabia a Figueres no se sabia a Ripoll. No se sabia a Barcelona. No ho devien saber Sílvia Orriols, Jordi Aragonès, Oriol Gès... Figueres és més lluny del que sembla de Ripoll i de Barcelona. I els candidats municipals són massa poc coneguts per la cúpula d’un partit que puja i puja a les enquestes amb una candidata única.

Aliança Catalana ho aposta tot a la figura de Sílvia Orriols. Però, és clar, les pròximes eleccions municipals són municipals i calen candidats per a totes les ciutats i pobles on el partit d’ultradreta es vulgui presentar. I aquí hi ha la feina més complicada de fer. Trobar candidats que repeteixin el discurs d’Orriols. Que sàpiguen repetir i repetir que la culpa de tots els mals la tenen els immigrants i l’islam. I que a més, com a mínim, no vegin normal defensar que embolicar-se amb una alumna de setze anys és «la història d’amor de la meva vida».

Liesa era el cap de llista d’una capital de comarca on, pel fort creixement de la immigració i la realitat socioeconòmica de Figueres, les receptes populistes de la ultradreta poden tenir el seu públic. Perquè les llistes municipals no són només el cap de llista d’una ciutat com Figueres. Són molts noms, alguns amb possibilitats de ser regidors, altres només per farcir les llistes de pobles petits, que en la seva immensa majoria seran més desconeguts per a Orriols i companyia que Arnau Liesa. I veient com, a les xarxes socials, no són pocs els que s’han dedicat a defensar que no veuen cap problema amb la relació entre un home de trenta-un anys i una noia de setze anys, res fa pensar que Aliança Catalana no se n’hagi d’anar traient de sobre més candidats. És que no sempre n’hi ha prou amb buscar el més fatxa del poble.

Subscriu-te per seguir llegint