Menys burocràcia, més emprenedors

Cada vegada que parlo amb un empresari, sigui petit, mitjà o gran, la conversa acaba girant al voltant dels mateixos problemes: costa trobar personal, costa mantenir la competitivitat, costa invertir i, sobretot, costa cada vegada més conviure amb una administració que sembla haver oblidat que les empreses són una part imprescindible del progrés del país. No és una queixa gratuïta. És una realitat que es viu cada dia.

Catalunya ha estat històricament una terra d’emprenedors. Una terra de comerciants, industrials, pagesos, pescadors, autònoms i petites empreses familiars que han aixecat pobles i ciutats amb esforç, risc i moltes hores de feina. Aquesta cultura emprenedora forma part del nostre ADN.

Però avui tinc la sensació que, massa sovint, qui decideix emprendre inicia una cursa d’obstacles abans fins i tot de poder començar.

Llicències que s’allarguen, tràmits duplicats, normatives canviants, inspeccions i plataformes digitals que haurien de simplificar però que moltes vegades compliquen encara més les coses. La burocràcia, que hauria de ser una eina al servei del ciutadà, s’ha convertit en massa casos en un fre.

A aquesta situació s’hi afegeix un altre problema: la manca de relleu generacional. Costa trobar persones disposades a assumir determinats oficis. Ho veiem al mar, al camp, a la construcció, al transport, a la restauració, al comerç i en moltes indústries.

No és només una qüestió salarial. També és una qüestió de prestigi social. Durant massa anys hem transmès el missatge que qualsevol feina manual era menys valuosa que una feina d’oficina. I avui en patim les conseqüències.

També hauríem de reflexionar sobre la cultura de l’esforç. Sense esforç no hi ha empresa. Sense empresa no hi ha ocupació. I sense ocupació no hi ha recursos per mantenir l’estat del benestar que tots volem preservar.

Els treballadors han de tenir drets, salaris dignes i bones condicions laborals. Però les empreses també necessiten estabilitat, seguretat jurídica i una administració que les acompanyi en lloc de posar-los traves constants.

Quan una empresa creix, hi guanya tothom: els treballadors, els municipis, el comerç local i també l’administració, que recapta més recursos per sostenir els serveis públics.

No necessitem menys controls quan són necessaris. Necessitem que siguin proporcionats, àgils i coherents. Simplificar no és desregular; simplificar és fer les coses millor.

Catalunya continua tenint talent, iniciativa i una enorme capacitat d’innovació. El que necessita és recuperar la confiança en els qui decideixen invertir, arriscar i crear ocupació.

Com a empresari, sé que emprendre mai ha estat fàcil. Ningú demana privilegis. El que molts reclamem és una administració que escolti més, que simplifiqui més i que entengui que darrere de cada empresa hi ha persones, famílies, treballadors i molta responsabilitat.

Si volem una Catalunya més pròspera, més competitiva i amb més oportunitats per als nostres fills, potser ha arribat el moment de deixar de veure l’empresa com un problema i començar a considerar-la, definitivament, com una part essencial de la solució. n

Subscriu-te per seguir llegint