Junts/CDC ignora la seva corrupció

Sempre m’ha fascinat l’habilitat del nacionalisme català per veure la palla en els ulls dels altres i no veure mai la biga en el propi amb els temes de corrupció. I el més bo de tot és que la majoria dels mitjans de comunicació els han comprat sempre el relat. Tant els públics com els privats, dediquen generosos espais a informar sobre la corrupció a Espanya, mentre miren cap a un altre costat amb la catalana, que Déu ni do la brutícia que hi ha. Quan van condemnar al PP pel cas Gürtel, un diari català va titular: «El PP, primer partit condemnat per corrupció». Era el tercer, abans havien condemnat a Unió (cas Treball) i Convergència (cas Palau). Coneixem més coses del judici que s’està celebrant a Andalusia sobre la cúpula dirigent del PP a Almeria, que el del cas Innova, que es jutja a Tarragona, amb polítics i destacats exalts càrrecs de la sanitat catalana implicats (aquesta setmana, nova rebregada a l’exconsellera Marina Geli). No sé si la causa és una exagerada simpatia o un temor reverencial, però el cas és que, abans CDC, i ara els seus successors de Junts, són intocables, fins i tot quan fan propostes fora de lloc com la «via Starmer». Quan repartien subvencions, es podia «entendre», però ara que no gestionen cap institució important encara és més incomprensible. També és cert que, tot i no governar, continuen ocupant moltes parcel·les de poder i influència, com les patronals empresarials i la majoria dels col·legis professionals. I a les xarxes socials es mouen com peix a l’aigua.

És increïble el desvergonyiment que va tenir fa uns dies la portaveu de Puigdemont a Madrid, Míriam Nogueras, segons la qual la corrupció de l’Estat «és conseqüència natural d’un model que posa la unitat d’Espanya per damunt de la democràcia, la justícia i els drets fonamentals de les persones i les nacions». I, com que a cínics no els guanya ningú, Nogueras va exigir a Pedro Sánchez que fes com Artur Mas l’any 2015 amb Carles Puigdemont, per donar pas a un altre president del Govern, quan els dos casos se semblen com un ou a una castanya: Artur Mas no tenia els vots per sotmetre’s a la investidura i el «pas al costat» va ser per salvar el procés, no per la corrupció, tot i que ja li arribava al coll a CDC.

El nacionalisme català fa bona aquella dita de «a tots dona consell i no el pren per a ell». El juny de 2012, amb Artur Mas de president, un informe de la policia va destapar el finançament irregular de CDC a través del Palau de la Música. Convergència va arribar a tenir vint-i-cinc seus embargades, entre elles la central. Avui dia, no hi ha cap trama de finançament il·legal que afecti el PSOE com a partit. Aquell informe de la policia va coincidir amb un moment delicat del govern d’Artur Mas. A la corrupció, calia sumar-hi les nombroses protestes que tenia al carrer per les retallades en la despesa social. Què va fer? Per descomptat no va dimitir. Es va embolcallar amb la bandera independentista, tres mesos més tard va donar el tret de sortida del procés, i tothom es va oblidar de la corrupció i les retallades. No se’n va parlar més. El procés va marcar l’agenda.

Al cap d’uns mesos, l’abril de 2013, la cúpula del partit, entre els quals hi havia l’actual president del Parlament, Josep Rull, i el secretari general de Junts, Jordi Turull, van acompanyar, amb una exhibició de fatxenderia, Oriol Pujol Ferrusola, que havia sigut el secretari general de CDC, als jutjats el dia que havia de declarar pel cas de les ITV, per al qual seria condemnat per corrupte. No consta que cap dirigent del PSOE hagi acompanyat Ábalos, Koldo o Cerdán als jutjats. I Artur Mas continuava de president. Com és sabut, CDC va ser condemnada en el cas Palau a títol lucratiu per cobrar 6,6 milions d’euros de Ferrovial entre 1999 i 2009 (període que coincideix amb Mas de secretari general del partit). I, com que les lliçons de superioritat moral són marca de la casa en el nacionalisme català, el passat 8 d’abril, Pilar Rahola, una referent de Junts, va escriure a El Periódico, que, «si són certes les acusacions en la compra de mascaretes, l’escàndol esquitxa directament Pedro Sánchez (...) Un escàndol d’aquesta naturalesa, en una democràcia seriosa, escombra una presidència. A Espanya surten tots indemnes». Sí, igual que Artur Mas, amb el cas Palau, o ja veuen els homenatges que li reten ara a Jordi Pujol. Sempre acabes emmascarat per una paella nacionalista.

Subscriu-te per seguir llegint