La perseverança d'un home al servei de la memòria

En un temps en què sovint es valora més l’impacte immediat que no pas la feina pacient i constant, convé recordar la figura d’aquelles persones que dediquen anys de la seva vida a una causa que transcendeix els interessos particulars. L’advocat gironí Carles Mascort n’és un exemple extraordinari.

L’Arqueta de Sant Martirià de Banyoles és considerada una de les obres mestres de l’orfebreria gòtica catalana. El professor Joaquín Yarza la definia com la joia més important de Catalunya en aquest àmbit. Elaborada durant quaranta anys al segle XV per custodiar les relíquies del patró de Banyoles, reunia una excepcional col·lecció d’estatuetes, relleus i elements ornamentals d’un valor històric i artístic incalculable.

La nit del 12 de gener de 1980, però, aquesta joia va desaparèixer. Erik el Belga, el lladre d’art més conegut d’Europa, va desmuntar una a una les trenta peces que formaven l’Arqueta i les va fer desaparèixer. Durant dècades, molts van donar per perdut aquest tresor patrimonial.

Però la història no va acabar aquí.

L’any 2005, el Bisbat de Girona i el Ministeri de Cultura van confiar a Carles Mascort una missió que semblava gairebé impossible: localitzar les peces disperses per Europa i intentar-ne la recuperació. Era un encàrrec d’una enorme dificultat jurídica, diplomàtica i humana. Tanmateix, Mascort va acceptar el repte.

Des d’aleshores ha recorregut Holanda, Bèlgica, Anglaterra, França, Alemanya i altres països, seguint pistes sovint fràgils i incertes. Ha invertit temps, esforços i una extraordinària dosi de perseverança en una investigació que ja supera les dues dècades. El resultat és admirable: vint-i-cinc de les trenta peces han pogut ser recuperades.

Gràcies a aquesta tasca, el Ministeri de Cultura va poder restaurar l’Arqueta i retornar-la al Monestir de Sant Esteve de Banyoles, on avui es pot contemplar en una sala especialment condicionada i protegida. El que semblava impossible es va convertir en realitat.

Recentment, Carles Mascort ha relatat aquesta aventura al llibre Una nit i trenta anys, prologat pel bisbe de Girona i per l’alcalde de Banyoles. Les seves pàgines expliquen una història de perseverança, intuïció, servei i amor al patrimoni, amb episodis que sovint freguen la novel·la.

Encara resten cinc estatuetes desaparegudes: Sant Miquel, Sant Pere, Sant Pau, Santa Bàrbara i Sant Esteve. Però conèixer la trajectòria de Mascort convida a no donar res per impossible. Hi ha persones que treballen perquè la memòria no es perdi. Persones que entenen que preservar el patrimoni és també preservar una part de l’ànima d’un poble.

Carles Mascort forma part d’aquesta categoria discreta però indispensable de servidors del bé comú. I això mereix, sens dubte, el nostre reconeixement.

Subscriu-te per seguir llegint