Els negocis del City Football Group

Cada cop estic més convençut que la temporada de la Champions se’ls va escapar de les mans als accionistes del Girona, sobretot al City Football Group, i calia frenar-ho. Ni hi comptaven, ni ho pretenien. L’objectiu del hòlding de la família reial d’Abu Dhabi era tenir un club a la lliga espanyola, però controlat. La prova del nou la vam tenir amb Savinho. Si, realment, els hagués interessat que el Girona es consolidés com un equip potent de Primera i per competir aquell any dignament a la Champions, l’haurien deixat un any més a Montilivi. Tenia tota la lògica: un noi de vint anys, titular indiscutible, jugava Lliga de Campions, el seu creixement futbolístic estava garantit i ell es trobava molt a gust a Girona (la seva mare encara hi resideix). Amb el Girona, era internacional; amb el Manchester, va deixar de ser-ho. També podien haver cedit un any més Couto, però van preferir les plusvàlues del traspàs al Borussia Dortmund. Igual que Aleix Garcia. Si el City hagués volgut, s’hauria quedat (se’l va vendre pel mateix que va costar Asprilla). Que no s’enganyin els aficionats del Girona. Estan molt equivocats els que creuen que Ferran Soriano és el poli bo i Pere Guardiola, el dolent. Aquí, no hi ha cap poli bo, ni poli dolent. L’únic que hi ha són negocis, i interessos dels accionistes. Estan al Girona com podrien estar al Sant Cugat o al Cadis. Ferran Soriano va avalar els traspassos que van desmantellar l’equip fins a deixar-lo tan irreconeixible que en dos anys ha acabat a Segona Divisió. Guardiola només té el 15,89% de les accions.

La finalitat del City Group no és tenir equips campions. Això està reservat al seu vaixell insígnia, el Manchester. Els clubs satèl·lit hi són per moure jugadors i fer negoci. Només cal veure com van utilitzar el Troyes francès. En tres temporades, va passar de la Ligue 1 a Tercera, amb la immensa fortuna que la Federació va baixar el llegendari Girondins de Bordeus per problemes econòmics, i es va salvar del descens. Entre 2021 i 2022, va fitxar tres jugadors (Savinho, Metinho i Amar Fatah), que no han arribat a jugar mai a l’equip francès. Llevat de Savinho, a la resta els van passant d’un club a un altre, entre els quals el Lommel belga, en lligues de diferents països. Fa dos anys van causar un gran impacte a França unes declaracions de Jérôme Rothen, exjugador del Troyes, però també del París Saint-Germain i el Mònaco: «Som el peluix del City. Ens van vendre un club que s’havia d’establir i durar a la Ligue 1, i, en canvi, som al fons de la Ligue 2». Prenguin nota.

Aquest any, contrastant amb el descens del Girona, el City Group ha vist com, gairebé sense pretendre-ho, el Troyes retornava a la primera divisió francesa i el Lommel pujava a la primera belga. El Lommel, que ha ascendit havent quedat quart a la lliga regular, fa vint-i-tres anys que no juga a la màxima categoria. La majoria dels clubs de l’òrbita City s’han passat més temps a Segona que a Primera. A Itàlia, van adquirir el Palerm l’any 2022, equip que realitza discrets papers a la Sèrie B. Ha quedat quart, vuitè, sisè i novè, aquestes últimes quatre temporades. El Montevideo Torque (Uruguai) i el Shenzhen Peng City (Xina) també han tastat la Segona divisió dels seus països.

Segons una informació publicada per Sportsin el passat mes de febrer, el gran motor d’ingressos del City Football Group, després del Manchester City, és el mercat de fitxatges: «El desenvolupament dels jugadors a través de les seves acadèmies i la circulació interna entre clubs han convertit el hòlding en un actor particularment eficient a l’hora de generar plusvàlues», explicava aquest digital. A la temporada 2023-2024, el grup va registrar uns 255 milions d’euros en beneficis per fitxatges, un 58% més que l’any anterior. Durant els darrers tres exercicis, els guanys acumulats d’aquesta activitat van arribar als 480 milions d’euros, cosa que confirma la importància estructural d’aquest negoci dins del model City. Al Girona FC no li tenen en compte ni que, juntament amb el Manchester, fos l’únic club de tot el City Group que va obtenir beneficis (2.991.389,97 euros) l’exercici 2023-24. I, a la temporada següent, la 24-25, els beneficis del Girona FC van augmentar fins als 16,5 milions, mentre que el City Group va registrar unes pèrdues d’uns 336 milions d’euros, dels quals 11,2 milions corresponien al Manchester que, per primer cop en les últimes quatre temporades va tenir números vermells.

Després de la il·lusió inicial d’entrar a l’òrbita del City, s’ha comprovat que la realitat és molt més prosaica. Només cal repassar els futbolistes mediocres que ha enviat el City a Montilivi (l’últim, Echeverri). En canvi, en el marc dels moviments que fa dintre de la multipropietat, el passat mes de maig va fitxar una jove promesa francesa del Troyes, Mathys Detourbet, que ha sigut clau en l’ascens del seu equip a Primera, per 25 milions d’euros, per cedir-lo immediatament al Mònaco. En cap moment, es van plantejar enviar-lo al Girona (encara no havia baixat a Segona). Igual que Máximo Perrone, traspassat l’estiu passat al Como, per 13 milions d’euros, on ha sigut titular indiscutible en l’equip de Cesc Fàbregas, que ha quedat quart a la sèrie A.

Aquest és el negoci del City Group. Les declaracions del president del City Football Group, Khaldoon Al Mubarak, assegurant que «aquest estiu farem el que calgui i tornarem a posar aquest equip (el Girona) en el bon camí perquè torni a la Lliga» són pura retòrica (el mateix dia, va dir exactament les mateixes paraules sobre el Palerm d’Itàlia). També Ferran Soriano va llançar la següent pregunta el desembre de 2017 al CaixaForum: «Si el Vila-real ha aconseguit el que ha aconseguit... per què no el Girona?» Ja ens agradaria que el Girona s’hagués gestionat com el Vila-real, prioritzant la part esportiva als negocis. La realitat serà que aquesta temporada, amb el Troyes i el Lommel a la primera divisió dels seus països, al Girona encara li tocarà més morralla del City.

Subscriu-te per seguir llegint