Festes majors

Hi ha una manera força senzilla de recórrer una província sense seguir mapes, museus ni estrelles Michelin. N’hi ha prou amb seguir el calendari de les festes majors.

Un podria passar tot l’estiu saltant d’una festa major a una altra per Girona. Gairebé cada cap de setmana, des de mitjan juny fins al setembre, desenes de pobles celebren la seva. Canvien els patrons, les orquestres, els paisatges, però es manté la idea de celebrar la identitat dels pobles de la província, grans o petits.

La Festa Major de Santa Anna de Blanes (del 21 al 27 de juliol) culmina amb el Concurs Internacional de Focs d’Artifici, un dels més prestigiosos d’Europa. Uns dies abans, durant la Festa Major de Santa Cristina de Lloret de Mar (24 de juliol), una processó condueix la relíquia de la santa fins a l’ermita de Santa Cristina, escortada per desenes d’embarcacions.

Els capgrossos apareixen a gairebé totes les festes catalanes, però a Torroella de Montgrí, durant la seva Festa Major de Sant Genís (última setmana d’agost), adquireixen un altre significat. A Sant Feliu de Pallerols (primer cap de setmana de setembre), el Ball de Cavallets, Gegants i Mulassa constitueix el cor de la celebració. Els veïns l’anomenen la Matadegolla, nom popular que ha substituït l’oficial fa anys.

Cadaqués celebra la seva Festa Major de Sant Jaume (25 de juliol). No gira al voltant de grans concerts, sinó que manté el ritme d’un antic poble de pescadors: balls a la plaça, processons i havaneres.

A l’Escala, la Festa Major de Santa Màxima (primer cap de setmana de setembre) celebra l’anxova amb demostracions de cuina marinera. I a Viladrau, durant la Festa Major (segona quinzena d’agost), el Ball del Ciri reviu una cerimònia documentada des de fa generacions.

A Blanes, abans dels focs, moltes famílies sopen a la platja amb coca de recapte o botifarra a la brasa. A Lloret, després de la processó, arriben els arrossos mariners, el suquet de peix. A Sarrià de Ter, l’inevitable rom cremat que acompanya les havaneres. A Sant Feliu de Guíxols són habituals les sardanes i botifarrades populars. A Pals, el protagonista és l’arròs conreat als seus propis camps. I si un puja cap a Camprodon, hi trobarà embotits, formatges de muntanya i xai.

Hi ha discomòbils, escuma per als nens, concursos absurds, barres de les colles, orquestres que allarguen la matinada. Vivim una època fascinada pels grans esdeveniments amb artistes famosos a nivell mundial. Davant de tot això, les festes majors sobreviuen als temps.