Placebo

Aquest és el títol d’una novel·la publicada enguany per un dels nostres escriptors més complets, Lluís Busquets i Grabulosa. Nascut a Olot l’any 1947, amb una sòlida formació en filologia, teologia o cinema, ha excel·lit com a assagista, poeta i narrador. Home de conviccions fermes i de personalitat vigorosa, ha dut a terme una fecunda labor docent, que ha deixat petjada en molts dels seus alumnes. Doncs bé, Lluís Busquets situa precisament Placebo en un escenari educatiu, en què una professora i un alumne estableixen una relació sentimental escapçada, però de gruix. L’alumne, que ja havia tingut aquesta professora de literatura a l’escola, la retroba a la universitat i l’ajuda amb tasques vinculades a l’estudi i l’edició d’epistolaris d’autors i editors.

La professora, Sira Vilà, és, a més, una autora destacada de la generació dels Llibres del Mall amb un estil a cavall entre la poesia de l’experiència i una visió sapiencial del fet literari. Sira Vilà, casada amb dos fills i amb un marit dedicat a la banca i que té una vida sentimental pròpia, sent l’atracció per un alumne força més jove que ella i amb qui intentarà construir un lligam amorós més espiritual que no pas carnal, que es plasmarà en un poemari intens i commogut, que a la seva mort quedarà inèdit. Al testament encomana als seus fills de decidir si el llibre s’ha d’editar després de demanar el parer de l’editor, d’una especialista i del jove amant, que s’havia distanciat de la poeta i havia refet la seva vida amb un matrimoni.

Placebo és una novel·la coral, on Lluís Busquets va donant la veu als diversos protagonistes d’aquesta història d’amor poc convencional i s’hi desprèn una defensa de la dimensió transcendent de la persona humana, que l’allunya de la mera dependència dels instints primaris. Però, a més, aquesta novel·la resulta singular perquè conté, a la part central, el poemari sencer, a més de cartes entre la professora i l’alumne. I cal dir que els poemes inclosos, sovint excel·lents, acrediten de nou d’una manera incontestable l’enorme versatilitat de Busquets com a autor i el seu talent excepcional per adoptar, també en poesia, el punt de vista d’un personatge ben diferent, com ho és una dona. Hi escriu, posem per cas, versos que palesen amb nitidesa l’estat d’ànim de l’autora: «Com viure sense amor?» o «Vols que ens anem fent junts?», al costat d’uns altres versos reflexius com «i l’oblit (que no és tal, només engany d’oblit/ perquè això que hem viscut fa forat en les ànimes)» i encara uns altres d’una bellesa corprenedora, com «Quin devessall d’estels, els teus ulls, en mirar-me.» A la novel·la Lluís Busquets dibuixa amb precisió els retrats dels diferents personatges i contraposa els caràcters de la filla (que empatitza amb la mare) i el fill (més afí al seu pare) de la professora. El conjunt constitueix una obra interessant i amena, teixida amb mà experta i precisa, on es tracten temes essencials com l’amor o la memòria.