Opinió
Format físic

Una persona jugant a un videojoc, en una imatge d'arxiu / CC0
Sony ha obert la caixa dels trons anunciant que els videojocs per a Playstation deixaran d’editar-se en format físic a partir del gener de 2028 i, per tant, només es podran adquirir digitalment. Per a qui no sigui consumidor regular de videojocs la polèmica li pot semblar molt vaporosa, però en realitat és un canvi de paradigma molt profund que amaga un menyspreu alarmant cap a la indústria cultural. En els videojocs, com amb el cinema, la música i la literatura, el format físic no és només una qüestió de col·leccionisme o un caprici material: és una manera de viure una expressió creativa. Poder tocar el producte s’associa a un ritual, a una forma de degustar-lo i també una simbiosi amb la seva identitat. És una celebració del cartellisme, dels resums de contracoberta i dels nostres sentits; de l’existència d’una obra més enllà de títols i titulars. Per això, malgrat que hi ha múltiples plataformes dedicades a la reproducció musical, els discos de vinil han tornat amb l’esplendor actual, i per això les edicions físiques de pel·lícules, donades per mortes infinitat de vegades, acaben sempre ressorgint amb força. Ja pots estar subscrit a tots els catàlegs que vulguis, que hi ha films que mai els trobes enlloc si en el seu dia no els vas comprar en DVD o Blu-ray. Qui estima el format físic estima, al final, l’esforç que representa haver-lo adquirit, l’ordre sovint caòtic que comporta la seva arribada a la prestatgeria i disposar de material descatalogat que, amb el temps, esdevé un tresor inapel·lable. Hi ha qui justifica la desaparició del format físic referint-se a la simplicitat d’allò digital i als hàbits de les noves generacions. Però no ens enganyem, tot plegat forma part d’aquest terrible avenç cap a una era més liquida, intangible i intransigent. Una era sense referents en què les coses només semblen existir en un núvol d’insubstancialitat tecnològica, sense espai per a la singularitat. A pas ferm, caminem cap a la frívola i absurda irrellevància de tot, també de l’ésser humà.
Subscriu-te per seguir llegint
- Detingut Pere Albó, exalcalde de Sant Feliu de Guíxols, per masturbar-se a la piscina d'un hotel del Maresme
- La dona del Nobel d'Economia Joseph Stiglitz considera que el Trueta va salvar la vida del seu marit
- Visita de la Casa Reial a l'Escala: l'oposició critica la poca informació i les possibles afectacions
- Una banda amb lligams a les comarques de Girona s’apropia de 140 milions d’euros amb fraus informàtics internacionals
- La ràpida actuació de la Policia Local de Tossa de Mar salva la vida d'un nadó amb aturada cardiorespiratòria
- Un jove de 16 anys cau rodolant dotze metres a una cala de Lloret de Mar
- Un Girona sense Stuani?
- Els arqueòlegs troben una gerra amb un ou que va servir d'ofrena fa 1.800 anys a la vil·la romana de Sarrià de Ter
