Més de la guerra de l’Est

Alguns amables lectors m’han demanat que ampliï la reflexió sobre la guerra de les fronteres orientals d’Europa. Aquestes ratlles, de reflexió personal, en són una resposta.

Aquesta guerra ha entrat en una fase en què la qüestió decisiva ja no és qui obté avenços territorials puntuals, sinó quin Estat pot sostenir durant més temps una campanya de desgast contra la infraestructura logística, industrial i militar de l’adversari. Rússia no necessita una victòria ràpida per imposar-se; en té prou de mantenir la intensitat actual dels seus atacs de llarg abast mentre continua infligint danys constants a la capacitat de combat ucraïnesa. Ucraïna s’enfronta a limitacions estructurals cada cop més greus en logística, defensa aèria i sosteniment operatiu. L’ús creixent de drons per a tasques associades als atacs en profunditat contra Rússia redueix l’eficiència general del sistema i obliga a fer servir recursos que s’haurien de destinar a altres funcions militars. La situació s’agreuja perquè gran part de la logística de rereguarda depèn d’infraestructures i mitjans civils, cosa que augmenta la vulnerabilitat del sistema en un conflicte prolongat.

Mentrestant, Rússia absorbeix gradualment els efectes de la campanya d’atacs en profunditat i adapta la seva estructura industrial i militar. La dispersió geogràfica d’activitats productives, la protecció d’instal·lacions vinculades a l’esforç bèl·lic i el desplaçament de capacitats industrials crítiques cap a zones menys exposades redueixen progressivament l’efectivitat dels atacs ucraïnesos. La pèrdua d’actius militars és significativa per a tots dos bàndols, però les conseqüències estratègiques no són equivalents. Quan les pèrdues són similars, l’impacte relatiu resulta més perjudicial per a Ucraïna a causa de la seva menor profunditat estratègica, la seva dependència d’un nombre més gran de nodes crítics i una capacitat de reposició més limitada. A més, Ucraïna encara no ha estat, de moment, sotmesa a una campanya d’atacs sostinguts de la mateixa intensitat sobre tots els nivells de la seva estructura econòmica i logística.

Si Rússia aconsegueix desplegar en un termini relativament curt una xarxa pròpia de comunicacions satel·litàries funcional i resistent, comparable en alguns aspectes als serveis proporcionats per Starlink, gran part de la lògica que sustenta els atacs contra determinats centres de comandament i comunicacions perdria efectivitat. En aquest context, la caiguda de territoris clau com la part restant de la regió de Donetsk no constitueix únicament una pèrdua territorial, sinó un deteriorament acumulatiu de la posició estratègica, industrial i logística d’Ucraïna, l’efecte del qual pot resultar molt més decisiu que les variacions tàctiques observades al front a curt termini.

En aquesta situació, que tots els esforços no estiguin encaminats a la recerca d’un acord de pau ens retorna a les pàgines més fosques de la història europea del segle XX.

Subscriu-te per seguir llegint