Els centres d’interpretació

Hi ha records increïbles. Temps enrere, el Museu d’Art Romànic de Vic, probablement el millor del món del seu gènere, tenia alguna sala sense instal·lació elèctrica: senzillament, descorrien les cortines i el visitant ja tenia alguna claror. A la mateixa època, el Tapís de la Creació, a la Catedral de Girona, era penjat a una paret exposat plenament al sol de la tarda. Tanmateix, hem vist canvis: progrés en bonança econòmica, en sensibilitat cultural, dedicació gestora i política. Ara, quan un museu obre la porta als amics d’aquell museu, s’assegura l’estima i la valoració que es mereix aquella institució. Ja ens hem fet grans, sortosament.

Des de molt antigament hi ha el desig de mostrar testimonis estimats del pretèrit, i així va néixer el concepte de museu. Ja modernament, el turisme tenia necessitat de fer conèixer espais i patrimonis per seduir el visitant i fer-ho amb una certa urgència, que aquesta gent porta pressa: varen néixer les oficines de turisme, amb fulletons enlluernadors, però breus, si us plau.

Als anys seixanta neix als EUA el concepte de «Centre d’interpretació» d’una realitat determinada, per posar-hi més atenció, amablement, dedicant-hi més temps i més cura i servint-se de noves maneres, incloent-hi tota la tecnologia nova. Sense pressa. «Interpretar», que és el concepte original, inclou prendre una actitud davant un fet. Un centre d’interpretació no és un museu ni una oficina de turisme; té personalitat pròpia.

A Catalunya, aquest concepte nou, oferta cultural atractiva a l’altura del temps actual, ha arrelat molt bé i porta un creixement notable. El seu catàleg és engrescador. Alguns centres d’interpretació són aquests: els volcans, a Olot; el medi ambient, a Queralbs; els fars, a Tossa; l’estany, a Banyoles; el monestir, a Ripoll; la vida rural, a Vilademuls; els indians, a Begur; el comte Arnau, a Sant Joan de les Abadesses; el suro, a Palafrugell; l’últim inaugurat, l’any 2025, deu ser el de les Illes Medes i l’Estartit, dedicat al fons marí. Es pot recomanar una visita, escollida, que resultarà un goig. Sarrià de Ter havia tingut el Centre d’Interpretació del Gironès, una instal·lació magnífica i exemplar, inaugurada el 2011, però va tenir vida curta, lamentablement.

Un centre d’interpretació posa en valor un tema determinat servint-se de les maneres pedagògiques actuals, que s’endollen a la tecnologia més avançada i ofereixen sensacions i percepcions que no podíem trobar a Vic, llavors que només descorrien les cortines. Ara, per exemple, al Centre d’Interpretació les Medes-Estartit tu «entres» al fons del mar com si entressis a casa teva. Cada centre té la seva personalitat, al servei d’un tema singular que te’l fa experimentar i viure.

Girona és la ciutat que, des del principi de la seva existència, ha deixat abundant rastre arqueològic, històric, monumental, un gruix de cultura singular tan alta i fonda com popular i entranyable, amb produccions que omplen la història amb l’art dels experts i l’anècdota del poble. «E la nave va»... és a dir, tot continua, i aquí es persevera creant ciutat i ciutadania, art i produccions, treballs acadèmics i treballs escolars, quantitat i qualitat de coses que també faria goig de presentar. Aquesta enciclopèdia de ciutat s’hauria d’obrir amb la deguda instal·lació d’un Centre d’interpretació de la ciutat de Girona. Els gironins ja podríem començar a pensar què ens agradaria trobar-hi i descobrir-hi. Haurem de continuar. n

Subscriu-te per seguir llegint