El califat i el noi de l’estació

Dimarts a mig matí a l’estació de Fornells de la Selva. Un noi jove em pregunta si sé quan passa el pròxim tren cap a Girona. Ja hauria d’haver passat fa molta estona, però va tard. No és cap novetat. Consulto l’aplicació i li dic que passarà, més o menys, al cap de 10 minuts. Em diu si sé com anar a Tossa. No hi tren? No. Li dic que a Tossa no hi arriba cap tren. Que, un cop a Girona, haurà d’anar a l’estació d’autobusos, que està al costat, i agafar un bus cap a Tossa. Uns 45 minuts de trajecte. Em dona les gràcies i em diu que va cap a Tossa a treballar en un hotel. Que sap que allà hi ha molta feina. M’explica que fins ara sempre ha treballat al camp. A Huelva, a Lleida... Però que ara, que ja té papers, treballarà en un hotel a Tossa.

És molt xerraire. Em pregunta sobre què penso de Pedro Sánchez i de VOX. El primer li agrada i els segons, no. Sap que el voldrien fora. D’Aliança Catalana no em diu res. No deu tenir idea de qui són. Només sap que ara podrà intentar treballar en un hotel a Tossa. Una Tossa de la qual no sap res. Li explico que és molt bonica i que, efectivament, allà hi ha molts hotels i turistes. Riu. Diu que el camp era molt dur. A Huelva, a Lleida... «No españoles, solo extranjeros». Alguns sostenen que la regularització extraordinària d’immigrants impulsada per Pedro Sánchez - «muy buen presidente», segons el criteri del noi de l’estació de Fornells- ens aboca al precipici com a país. Alguns pensen que el fet que el noi de l’estació passi de treballar al camp en un hotel ens acosta al califat.

És cert, el noi era negre, el noi, segurament, era musulmà, i el noi, evidentment, era pobre. Ara, de la conversa en aquella estació esperant un Rodalies que no arribava em quedo amb una cosa. «No españoles, solo extranjeros». I és que els que bramen en contra de les regularitzacions extraordinàries d’immigrants, parlen de califats o de substitució demogràfica, hi ha una pregunta que no contesten: Qui faria les feines que els d’aquí no volem fer?

Subscriu-te per seguir llegint