D’aquella pols, aquest fang

El dilluns 8 de març del 2010 una nevada va semblar el caos a les comarques de Girona, una tempesta comparable a la de gener de 1986. En poca estona les carreteres van quedar col·lapsades amb moltes persones atrapades, es van malmetre línies elèctriques i va deixar els boscos amb milers d’arbres trinxats.

Aquells dies jo estava vinculat a l’Ajuntament de Quart. Recordo estar al despatx de l’alcalde Quim Cufí, que va donar ordres d’obrir el pavelló per a acollir a la gent atrapada a la carretera que no podria arribar a casa. En aquell moment vam sentir una forta remor, com de terratrèmol i no vam trigar a saber que el pes de la neu havia esfondrat el sostre del pavelló, construït pocs anys abans. No va prendre mal ningú perquè Déu no ho va voler. Va ser un dia complicat i una nit molt llarga. A la carretera que comunica amb Cassà la corrua de cotxes era espectacular i, qui tenia el dipòsit ple de gasolina ple va poder escalfar-se una mica, però les benzineres i bars van tancar i resultava impossible fer-se amb una trista bossa de patates o un cafè calent. Bé, tothom no va tancar: la casa de barrets que hi a peu de carretera va romandre oberta i les senyores putes van ser de les poques que van tenir la humanitat d’acollir i ajudar a famílies atrapades en aquell desgavell (un bon tema per a desenvolupar en un altre moment).

Per què recordo aquella nevada en plena onada de calor? Doncs perquè si passegeu per les Gavarres (ara no, quan es tornin a obrir) veureu que encara són visibles aquells estralls, tot i que és just reconèixer que alguns propietaris sí que ha fet endreça, hi ha encara tones i tones de material estellat, matèria ideal per a alimentar el foc.

Cada estiu mirem a les Gavarres amb neguit i hem encetat el juliol veient com es feia real el malson. Les Gavarres, aquesta massa boscosa i lleugerament humanitzada, centre del que podríem denominar el nostre petit país. L’any passat el president Illa ja ho va dir que tenim massa bosc i massa deixat. El tòpic que els focs de l’estiu s’apaguen a l’hivern ha quedat curt. Hem de pensar a apagar els focs dels pròxims anys. Com també és ara, amb els pantans curulls, que hem de pensar en les pròximes sequeres. És a això a què s’han de dedicar els polítics. Perquè quan veiem cremar els boscos deixats ens ve al cap aquell refrany castellà «De aquellos polvos, estos lodos». Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.

Subscriu-te per seguir llegint