L’economia del Mundial

La presència als quarts de final del Mundial de futbol de Suïssa i Noruega ha permès somiar amb la possibilitat que dos dels països més desenvolupats i rics del planeta puguin jugar una final inèdita. A l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH) de les Nacions Unides el país centreeuropeu ocupa la segona posició i l’escandinau la tercera (Islàndia lidera). En renda per càpita, Suïssa (110.000 euros) és el sisè i Noruega (92.000) el novè de la Terra. Els conciutadans (5,6 milions d’habitants) d’Erling Haaland i de la princesa Elsa de Frozen també poden presumir de tenir el seu futur de benestar econòmic i social i el de les pròximes generacions cobert gràcies al fet que Noruega té el fons sobirà més gran d’inversions del món. De Suïssa ja vam descobrir fa anys que a banda de ser puntuals, cantonalistes, votar en referèndum qualsevol ocurrència, esquiar, guardar diners, fabricar rellotges i formatges, també saben donar puntades a una pilota.

Bèlgica, França, Anglaterra (Regne Unit) i Espanya, la resta de seleccions europees entre les vuit millors, també formen part del selecte grup de països rics. Fins i tot l’Argentina, que ocupa la posició 47a en IDH i la renda per càpita de la qual és de 12.000 euros, està en el rang mig alt del món. I, si apurem, entre els països africans, el Marroc (120 posició en IDH i una renda de 4.500 euros per càpita), és un dels més rics: l’onzè entre 54. Per població tampoc no passa desapercebut que cap dels quartfinalistes forma part dels vint més poblats de la terra. Només França i el Regne Unit s’hi acosten.

El futbol és un esport de països rics que, a més, ha sabut com integrar jugadors procedents d’altres orígens. Hi ha les seleccions que les últimes dècades han anat integrant els seus ciutadans procedents de les antigues colònies o de la immigració i després hi ha, com el Marroc, els que han anat a buscar els futbolistes que formen part de la diàspora que es van formar a l’estranger i van optar per jugar amb la selecció del país dels seus pares. Dels 26 seleccionats marroquins, 19 van néixer fora del país. El futbol, per deixar-ho clar, és la millor recepta contra els racistes de nou encuny, la prioritat del qual per a donar carnets és el color de la pell.

Guanyen els països rics, però els emergents també en poden treure partit. Per a països com Cap Verd, la selecció més estimada i admirada del campionat, a més, el futbol s’ha convertit en la millor carta de presentació. Amb un 25% del PIB dependent del turisme, l’arxipèlag atlàntic segur que començarà a captar encara més l’atenció. El primer ocupador internacional és el grup hoteler espanyol Riu, amb sis establiments. Amb un 50% de clientela britànica, tot i que aquest mercat s’està alentint, s’auguren «els pròxims mesos –capverdians– amb optimisme, en començar a detectar un notable repunt en el ritme d’entrada de noves reserves». Quina millor manera d’aixecar fronteres.

Subscriu-te per seguir llegint