Si ens deixen treballar, el país no cremarà

Estem cansats. Cansats de repetir any rere any que no s’estan fent les coses bé. Les polítiques forestals i agràries no contemplen la pagesia com a peça clau en la prevenció d’incendis. Estem farts que només es recordin de nosaltres quan passen desgràcies. No necessitem aplaudiments ni agraïments. Si ens deixen treballar, el país no cremarà. Als països mediterranis, el foc ha estat sempre un aliat. Els incendis extrems que patim en aquests últims anys no s’assemblen en res als patrons històrics del foc. Una guspira pot iniciar un foc, però que aquest es propagui de manera més ràpida i destructiva per a les persones i els ecosistemes és culpa de la falta de gestió forestal i rural que arrosseguem des de fa dècades.

Els incendis dels anys noranta a la Catalunya Central van portar millores en l’extinció, però no en la prevenció. El Govern només destina 3,5 euros/hectàrea en el cas dels boscos privats amb pla d’ordenació aprovat, que representen el 30% del total. Per al 70% de superfície forestal, en canvi, no hi ha pressupost. Dit d’una altra manera, en global el Govern destina menys d’1 euro/hectàrea a la gestió forestal sostenible en boscos privats a Catalunya.

Hem de deixar de tractar els incendis com una emergència. Els hem d’evitar treballant tot l’any. Durant milions d’anys, els ecosistemes mediterranis han conviscut amb els incendis i les cremes controlades. El model econòmic globalitzat ha transformat el territori i la societat, i el canvi climàtic ens porta més dies de risc extrem, però això es podria minimitzar si la ramaderia i l’agricultura arrelades al territori, conjuntament amb una gestió forestal correcta, fossin una aposta ferma de qui governa. És qüestió de planificar per recuperar paisatges diversos i el mosaic agroforestal. Cal reduir la càrrega de combustible i fer tallafocs naturals. Vinyes, fruiters, oliveres i prats de pastura fan aquesta funció.

La pagesia, doncs, ha de ser qüestió de país. Si els boscos estan vius però l’economia rural mor, la sentència com a societat està dictada. Només es poden prendre bones decisions si qui ho fa coneix i entén la terra que governa. I això només s’aconsegueix escoltant i dialogant amb els que hi som cada dia. Ens deneguen tales controlades, projectes de recuperació de pastures, de neteja de vores de rius, d’ampliacions de ramats, de construccions d’allotjaments per als nostres animals, i no se’ns paga un preu just pels aliments que produïm. Se sanciona qui treballa per alimentar i cuidar el país.

Els pressupostos de la Generalitat milloren les partides per a gestió forestal, però no són prou ambicioses per plantejar el canvi real que necessitem. Anem tard. Molt tard. No ens podem permetre continuar posant pedaços. Sabem que no es pot revertir la situació en dos dies, però s’ha d’anar per feina i algú ha de començar de manera valenta. No ens serveixen les crítiques dels grups de l’oposició a l’actual Govern. Aquesta és la part còmoda i fàcil. Això no ve d’ara i estem així per anys d’inacció. Qui governa actualment té la responsabilitat d’actuar amb fermesa i determinació, però la resta, que aportin propostes constructives. La terra crema. No hi ha cap política d’extinció capaç de substituir una pagesia viva. És hora d’escollir: pagesia o foc.