Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Opinió

Llegendes urbanes de Palamós

Entrevisto el llegendari detectiu privat Jorge Colomar a Palamós. Colomar és un fora de sèrie. Va participar en alguns dels casos més complexos i mediàtics de la crònica negra espanyola, va resoldre assassinats i desaparicions que feia anys que no tenien resposta i va sobreviure a un intent d’assassinat que li va deixar seqüeles permanents. Xerrem al Mònica, un dels bars més antics de Palamós, per on passa gairebé tota la informació del poble.

Asseguts en una taula del Mònica, Colomar m’assenyala un autobús que passa per davant. Aquella mateixa línia era la que conduïa Josep Ribot Motas, que va assassinar la seva dona, Esperança Comas, l’any 1990, en un atac de gelosia. Ribot va confessar a Colomar que l’havia matat, que n’havia esquarterat el cos i que després l’havia llençat a la incineradora de Campdorà. El cos mai no va aparèixer. Gràcies a aquella confessió, va ser condemnat a 28 anys de presó. Ribot va morir a principis del 2026.

Colomar m’obsequia amb un quadre d’Erik el Belga, el lladre d’art i falsificador més prolífic d’Europa. És el retrat d’una de les seves esposes. Colomar va coincidir amb ell a la presó després del cas Mateu (1983) i, des d’aleshores, es van fer amics. En aquella època li comprava quadres, quan no era el mateix criminal qui n’hi regalava algun. Colomar explica el mes que Erik va passar a Palamós, l’hotel on es va allotjar, les trobades al Mònica. El temps en què anaven al darrere de l’Arqueta de Banyoles, les nou dones d’Erik, els fills, els dies de glòria.

A la llunyania albiro l’hotel Trias, on es va allotjar Truman Capote. Amb tot el que m’ha explicat Colomar, tinc la sensació que, a Palamós i a tota la Costa Brava, les històries passen d’un lladre d’art a un detectiu, d’un cambrer a un periodista. D’un escriptor nord-americà a un cercador de tresors.

Quan Capote es va assabentar de la mort de Marilyn Monroe, va comprar el diari, una ampolla de ginebra i va tornar a l’hotel repetint: «La meva amiga ha mort».

El novel·lista nord-americà Robert Ruark, que també va viure llargues temporades a la zona, és enterrat a Palamós. Va ser un personatge molt conegut al poble: passejava amb el seu Rolls-Royce pels carrers i tancava bars. Va ser ell qui va animar Capote a instal·lar-se al poblat.

Les històries, per molta ficció que continguin, per molt deliri o distància que mantinguin respecte dels fets verídics, acostumen a ser el més a prop que estarem mai de la veritat. Fa la impressió que, a Palamós, sempre acaben trobant algú disposat a escoltar-les.

Tracking Pixel Contents