Quin Empordà volem per al futur?

L’Empordà es troba davant d’una cruïlla decisiva. Les decisions que prenguem avui sobre l’ús del sòl, la protecció dels espais agraris i el model econòmic que volem impulsar determinaran la comarca que deixarem a les futures generacions.

Volem un Empordà que continuï sent reconegut pels seus paisatges agrícoles, les seves vinyes, olivars, camps de cereals, pastures, boscos, mar i platges? O bé un territori que, de manera gradual però constant, vagi substituint aquests espais productius per infraestructures logístiques, aparcaments de camions, benzineres i activitats desvinculades de la realitat econòmica local?

La resposta no és menor. El sector primari representa molt més que una activitat econòmica. És el principal gestor del paisatge, el garant de la conservació d’uns espais oberts que formen part de la nostra identitat i un element clau per prevenir l’abandonament rural i el risc d’incendis forestals. És un tema clau que no deixen de repetir els experts: «Tenim un problema de fons, un problema important i greu, que és l’abandonament rural», Marc Castellnou, inspector cap dels GRAF. Sense pagesos, ramaders, pescadors i gestors forestals no hi ha paisatge empordanès tal com l’hem conegut durant segles.

Sovint es parla de desenvolupament associant-lo exclusivament a la construcció de noves infraestructures. Però el veritable progrés és aquell que crea valor de manera sostenible, que genera ocupació de qualitat, que fixa població al territori, que aprofita els recursos propis sense destruir-los i que, sobretot, sap triar les ubicacions per a les infraestructures necessàries. Un exemple serien les zones altament industrialitzades de part de la Garrotxa o del Pla de l’Estany, amb indústria pròpia i capital humà qualificat, però de moment sense ferrocarril...

Segur que, si ens hi posem, trobem molts emplaçaments alternatius, inclús al mateix Empordà, on, sense fer malbé el millor que tenim, es podrien ubicar aquestes infraestructures i veure si això fa arribar la indústria promesa.

L’Alt Empordà disposa d’un patrimoni excepcional: terres fèrtils, productors compromesos, una tradició agroalimentària reconeguda i una marca territorial que gaudeix de prestigi arreu, amb una gastronomia reconeguda, vins de qualitat, olis excepcionals i una àmplia i cuidada oferta turística i d’oci de diferents nivells. Renunciar o fer malbé aquest potencial seria un error estratègic de primer ordre.

En aquest context, el Parc Agrari de l’Alt Empordà neix amb la voluntat de convertir-se en una eina útil per preservar els sòls agraris de valor, donar suport als productors, facilitar el relleu generacional i fomentar el consum de proximitat. Seria fer realitat campanyes incentivades per la Generalitat i altres administracions, com «Comprar peix local és cuidar-te a tu i tota la pesca», «10 raons per buscar el segell», entre d’altres. No és un projecte contra ningú; és un projecte a favor del territori, de la seva gent i del seu futur. Volem sumar diferents sectors que es poden complementar i, per tant, enfortir el conjunt. Els vectors agrari, turístic, mediambiental i cultural poden anar de la mà i fer que la regió prosperi adequadament, rica i plena.

Els països i regions més avançats entenen que la producció local d’aliments, la conservació del paisatge i la sostenibilitat ambiental són actius econòmics de primer nivell. L’Empordà també ha de saber valorar els seus. El conjunt format per Cadaqués, Cap de Creus, els Aiguamolls de l’Empordà, la plana agrícola empordanesa i l’herència de Salvador Dalí té una singularitat com a mínim equiparable a la Provença, la Toscana, el Luberon, les Cinque Terre o la Costa Amalfitana. Això que tenim és precisament el tipus de patrimoni paisatgístic i agrari que molts territoris europeus protegeixen com un actiu estratègic de primer ordre.

La pregunta, per tant, continua sent plenament vigent: quin Empordà volem per al futur? Un territori que protegeixi allò que el fa únic o un territori que sacrifiqui el seu patrimoni agrari per activitats que poden ubicar-se pràcticament a qualsevol lloc? Cal obrir els ulls i no vendre’s per un plat de mongetes. Aquí la tasca dels governants és clau; del seu nivell cultural i intel·lectual i de la seva sensibilitat pot dependre el futur del país. Ja hi estem d’acord que cal millorar les infraestructures, potenciar les energies renovables i obrir opcions empresarials de qualitat, però no a qualsevol preu. El benefici de quatre espavilats, informats interessadament d’oportunitats especulatives, no hauria de condicionar les decisions polítiques que han de defensar els interessos del conjunt de la població i protegir el patrimoni, mai millor dit, de la humanitat.

La resposta definirà no només el paisatge que veurem demà, sinó també l’economia, la qualitat de vida i la identitat de les generacions futures.