El laberint legal i administratiu

La complexitat de l’entramat administratiu i legal que regula i ordena les relacions entre administracions i ciutadania, fa que aquesta vegi les administracions més aviat com a frens i càrregues, que no com a solucionadores de problemes i promotores dels drets i les iniciatives ciutadanes. Certament, i parlant de l’administració més propera, com és la municipal, cal dir que les lleis, normatives diverses, reglaments, ordenances, etc. condicionen i limiten la bona voluntat dels que per elecció popular administren les mateixes. En la ciutat, en el poble i en els barris la convivència genera conflictes i problemes, difícilment solucionables sense la intervenció, mediació i complicitat dels nostres ajuntaments.

Però la selva legislativa, la divisió de competències entre els distints nivells de poder polític i les diferents administracions que condicionen la vida de la ciutadania, no sempre faciliten la vida de la gent, especialment quan, per rutines, inèrcies i pràctiques administratives viciades o per comoditat d’una burocràcia excessiva, es gestiona i es decideix més des de les simples formalitats que des de la voluntat de servei públic i de justícia. En aquest sentit, caldrà humanitzar i flexibilitzar la dura burocràcia, promovent una administració més transparent, àgil i servicial, al servei de tots. Doncs no podem deixar de dir i repetir que les administracions no poden generar ni privilegis ni interessos propis, han d’estar al servei dels que les mantenen amb els seus impostos i treball, que som els ciutadans.

Sovint he compartit i m’he solidaritzat amb ciutadans que, amb desànim i desorientació, no arribaven a entendre una resolució administrativa, constatant que la seva petició o els seus arguments no havien tingut cap mena de consideració ni havien estat valorats ni havien respost objectivament. En aquest sentit, podem constatar com massa sovint, les administracions han tractat la ciutadania més com a súbdits que com a ciutadans, amb drets i deures, posant per endavant el dubte i la culpabilitat de la persona que reclama o demana aclariments. I podem parlar de respostes poc fonamentades, decisions poc motivades, o errors esmenables d’ofici, del lamentable silenci administratiu. Al mateix temps cal posar en relleu la bona feina i el compromís de molts funcionaris per servir la ciutadania, per orientar i facilitar la solució de problemes i dubtes, en les diferents administracions públiques, i en especial en els nostres ajuntaments, malgrat el laberint legal i administratiu existent. No és bo que un ciutadà que acut a una administració pública amb un problema o un dubte, finalment, com ha passat de vegades, surti amb més dubtes i amb més problemes. Tots hem de complir amb les nostres obligacions, però les administracions, malgrat el laberint administratiu i legislatiu que les envolta, han de ser servicials i facilitar la vida a la ciutadania.