El desconcert de Junts

Les darreres enquestes del CEO són molt negatives per a Junts. A l’Ajuntament de Barcelona restaria com una força residual i al Parlament de Catalunya, amb un grup de diputats molt modest i sense massa influència.

Aquestes dades haurien de fer reflexionar els seus dirigents. I més quan una formació xenòfoba com Aliança Catalana li esgarrapa part del seu electorat. Un partit amb una mínima implantació territorial i sense lideratges locals es pot convertir en segona força a Catalunya. L’efecte Ciutadans es repeteix amb cares noves. Amb l’únic discurs d’expulsar immigrants i la preservació de la identitat, amanit amb unes alarmants dosis de populisme, ha convertit Sílvia Orriols –amb només dos escons– en la cap de l’oposició del Parlament. Això sí, amb una certa condescendència de Salvador Illa i Josep Rull, que no han sabut contrarestar els discursos i les provocacions de l’alcaldessa de Ripoll, que sobreactua contínuament per tal d’aparèixer a les xarxes socials i fer contents els seus seguidors, que cada dia són més.

D’altra banda, Junts s’ha perdut en el marc d’una estratègia equivocada. Des del moment que abandonà el govern de Pere Aragonès no n’han encertat ni una i el seu descens ha estat imparable. Malgrat tot, la seva presència en el món rural és notable i són molts els equips locals de Junts que tenen responsabilitats municipals. Però avui, bàsicament a la zona de l’Eix Transversal –Bages, Osona, la Selva...– els ha sortit la competència directa d’Aliança Catalana i possiblement perdin grapats de regidors i alcaldies.

Junts no gaudeix d’un discurs clar. Ha abandonat els espais convergents per tal de radicalitzar-se i competir amb formacions minoritàries com la CUP. Han esgrimit el no a tot, possiblement dirigits des de Waterloo per un Carles Puigdemont molt allunyat de la situació actual del país. De primer, sortiren del govern de coalició amb ERC i, per fer-los caure, fins i tot negaren l’aprovació dels pressupostos; més tard han pretès matar a pessics Pedro Sánchez, malgrat que l’investiren president a canvi d’una llei d’amnistia feta a mida per a Puigdemont. I ara es dediquen a fer la vida impossible a un Salvador Illa que ha aprovat els pressupostos gràcies a republicans i comuns. I, per a més inri, darrerament coincideixen amb el PP i Vox en les votacions a les Corts espanyoles. I per molt que ho manifestin els populars i els socialistes, no són el mateix. Aquesta actitud és difícil d’assimilar per a molts dels seus votants. La ultradreta espanyola és impossible que, amb el seu abrandat discurs antiautonomista, pugui ser acceptada a Catalunya.

L’embolic és tan accentuat que provoca una caiguda electoral alarmant de Junts. Caldrà veure què passarà amb la imminent arribada de Carles Puigdemont. Tothom sap que és un personatge del tot imprevisible i que canvia d’opinió cada dos per tres, per tant la inestabilitat està garantida a totes les institucions on els seus tinguin presència. Al seu partit hi ha una divisió sobre el seu paper en un futur immediat. A Barcelona, Jordi Martí s’imposà en unes primàries contra l’aparell que rep les instruccions del noi d’Amer.

A aquest desori s’hi ha afegit aquestes darreres hores la candidata de Junts a Girona, Gemma Geis. Ara vol sortir del govern o que l’expulsin, després de tres anys compartint un tripartit de perdedors que fixava com a objectiu barrar el pas a l’alcaldia a l’actual consellera, Sílvia Paneque. Els afiliats de Junts que provenen de l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya no tenen absolutament res a veure amb la CUP i s’hagueren d’empassar un pacte en una decisió del tot equivocada. Pronostico una forta davallada de Gemma Geis en les pròximes eleccions municipals. Molts dels seus votants estan desconcertats i es decidiran per altres opcions o bé per l’abstenció.

A Catalunya, Junts ha de passar pàgina de personatges del procés com Jordi Turull o el mateix Carles Puigdemont. Necessita un líder o una lideressa de futur, capaç de retornar des del nacionalisme democràtic la il·lusió a una franja important d’electorat moderat que està a favor del diàleg, el consens i el progrés de Catalunya. Esgrimir el no a tot a les institucions no engresca ni soluciona els reptes pendents del país.

Subscriu-te per seguir llegint