Rellotge, no marquis les hores

Amb motiu de commemorar-se el primer centenari de la construcció de la caseta del rellotge de la Devesa, aquest passat mes de juny la historiadora Rosa Maria Gil va dictar una conferència parlant de l’arquitecte Ricard Giralt, en el local de l’Associació de Veïns de la Devesa, situat al costat del restaurant/jardí de degustació Rosaleda.

La doctora Rosa Maria Gil, autora d’una tesi doctoral precisament sobre l’arquitecte Ricard Giralt, ens va explicar que aquest funcionari municipal va rebre l’encàrrec d’aixecar la caseta del rellotge de l’aleshores regidor de foment de l’Ajuntament de Girona, el també arquitecte Rafael Masó. La feina que es tractava de fer, més en global, era millorar i reparar el parc de la Devesa després dels danys ocasionats sobretot arran del gran aiguat que la ciutat va patir el 7 d’octubre de 1919.

L’espai, actual zona 0 de la caiguda d’arbres, ja havia tingut algunes intervencions alguns anys abans amb la construcció de la plataforma de músics, dirigida per Martí Sureda (1898), l’aixecament de dues columnes amb fanals a l’extrem nord-est de l’anomenat passeig central i l’edificació de dues casetes de dos pisos i la tanca de ferro (portal) construïts el 1903 per Martí Sureda, emblemàtic arquitecte municipal que va projectar també la plaça de Sant Agustí.

Amb els anys, la caseta del rellotge, pensada inicialment com a quiosc d’arbitris i des de fa unes dècades reconvertida en excusat/bescambra pública, s’ha convertit en la construcció més emblemàtica feta aquells anys que ha arribat als nostres dies.

La balustrada de columnes corínties que Ricard Giralt va construir al començament de la Devesa, ens va explicar la Rosa Maria Gil, té un disseny molt semblant al que tot just uns anys abans l’arquitecte barceloní havia fet a la Rambla de Figueres, en un dels projectes que va realitzar a la ciutat empordanesa quan era l’arquitecte municipal, abans de ser fitxat pel consistori gironí per ocupar el mateix càrrec a la capital de la demarcació.

L’Associació de Veïns de la Devesa/Güell ha editat una revista molt ben il·lustrada amb retallable inclòs (obra de Jordi Ribot) que ha estat feta i coordinada a partir d’un guió magnífic elaborat per la incansable Maria Àngels Cedacers, expresidenta de l’associació. Dit sigui de passada, quina errada monumental la d’ERC l’any 2023, quan va desplaçar de la llista municipal a aquesta gran pencaire, per donar cabuda a l’arribista Raquel Robert que no li arriba ni a la sola de la sabata.

La Devesa, el parc urbà més gran de Catalunya, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1943, va acollir uns dies després de la conferència, una visita organitzada per Mou-te amb bici i l’AViV que va comptar amb la presència de l’enginyer forestal Narcís Motjé. Amb aquest professional, que és el principal especialista en els plàtans de la Devesa, hem compartit moltes lluites proteccionistes del patrimoni forestal, des de la inoblidable campanya Salvem la Devesa que vàrem organitzar amb l’Assemblea Democràtica d’Artistes.

Fa calor i ja no faig aquells viatges que feia abans el mes d’agost. De fet a l’únic lloc que m’agradaria anar, Jerusalem, ara no s’hi pot anar. És per això que m’he arrapat a un excel·lent monogràfic que ha publicat la revista Muy Interesante sobre Jules Verne, autor de llibres d’aventures tan coneguts com ara Viatge al centre de la Terra, La volta al món en 80 dies, L’illa misteriosa... o París al segle XX, editat per Planeta en una magnífica traducció catalana de Manuel Costa-Pau.

Confesso que tinc debilitat per Jules Verne que, com jo, va ser influenciat per Auguste Comte, principal divulgador de l’anomenat positivisme científic, i per Saint-Simon, teòric del socialisme utòpic; després jo he ampliat horitzons amb Marx, Einstein, Freud, Max Planck...

Jules Verne va ser un precursor dels escriptors de ciència-ficció com ara Aldous Huxley, George Orwell, Ray Bradbury i Isaac Asimov. Ara hem passat de la utopia a la distòpia, som en temps de deshumanització, governs tirànics, desastres ambientals... la intel·ligència artificial descontrolada és promoguda per uns nous totalitarismes tecno-digitals.

El futur no és gaire esperançador si hem de fer cas a les prediccions de La Vanguardia, que no fa gaire va publicar un reportatge apocalíptic intitulat «El món s’enfonsa», el que s’ha de dir per vendre diaris...

El rotatiu de can Godó deia que després del desastre de Veneçuela, les guerres d’Iran i Ucraïna, el genocidi de Palestina... el futur es viu com una amenaça. El món de la cultura també reflecteix pors, el cinema ens ensenya cataclismes i el pensament antropocèntric ens situa prop del col·lapse, mentre les arts plàstiques ens alerten que la bellesa neix de l’horror.

La fragilitat del planeta i els seus habitants és el gran tema que plantegen moltes trobades, congressos i exposicions internacionals. A la mateixa Biennal de Venècia enguany parlaran del canvi climàtic, la guerra, les grans migracions, la vigilància tecnològica... uns temes que fan basarda i ganes de quedar-se a casa.

I per acabar, diré que fa anys que conec en Josep Burset, excamperol, home de molts oficis i fotògraf vocacional, xafarder o curiós segons es miri, caçador impertèrrit d’imatges insòlites, és un crític mordaç de la realitat i de les avantguardes post-modernes.

En Josep Burset és rialler, sempre fa broma dels nostres conciutadans als que acusa de ser esclaus de les noves tecnologies. Darrerament ha fet diverses exposicions, a l’ADAC, a la Llibreria 22, amb els Amics del Museu d’Art. El títol del seu darrer treball exposat és ben revelador, Solituds Digitals, un retrat àcid de la desconnexió que hi ha entre el món real i la realitat digital.

L’any 1956 el cantant i compositor mexicà Roberto Cantoral va crear el famós bolero El reloj, interpretat per multitud d’artistes internacionals. Un tema melós que comença dient «Reloj no marques las horas porque voy a enloquecer». A veure si algú de l’Ajuntament de Girona es treu la son de les orelles i posa en hora un dels quatre rellotges de la caseta del rellotge de la Devesa que encara marca l’hora d’hivern.

Subscriu-te per seguir llegint