Bonnie

Hi ha músics que semblen de la família perquè les seves cançons són indissolubles de la teva existència. Sempre han estat allà, posant banda sonora a moments cabdals o erigint-se en refugi d’aquells que fan mal. Són la veu que t’acompanya en les evocacions, el somriure còmplice dels episodis que determinen la teva evolució. És el cas de Bonnie Tyler i per això amb la seva mort ha marxat una manera d’entendre tota una època. Si vas néixer als 70 i vas créixer als sobrevalorats 80, Tyler era l’essència de l’èpica quotidiana, del romanticisme ben entès i dels petits salts a la maduresa, la crossa imaginària que et feia avançar pels terrenys pantanosos. Per a moltes i molts, aquest paper l’ha exercit Total eclipse of the heart o It’s a heartache; per a d’altres, Holding out for a hero (l’escena de Footloose que acompanyava, mítica) o la seva magnífica col·laboració amb Mike Oldfield, Islands. Hi havia, en la seva apassionada manera d’entonar balades i proclames heroiques, una identitat inconfusible i inimitable que ens la feia nostra i aparentment intransferible. Era com el que Gloria Gaynor representava per a Ally McBeal però en positiu, aquella mena de consciència musical que ens seguia per les nostres desventures vitals. Mai se la va citar entre les grans cantants del seu temps per aquesta obcecació de menystenir tot el que és comercial, però Tyler va ser una intèrpret absolutament extraordinària que reconeixies a la primera síl·laba. Tenia el talent i la personalitat, però també aquest estrany do per convertir-se en la perfecta il·lustració de les vides somiades. En uns temps en què la falta de referents comença a ser un problema endèmic i d’impacte col·lectiu, reivindicar les icones és, o hauria de ser, una obligació moral. Bonnie Tyler serà recordada pels seus himnes, però també perquè, quan assolim els nostres propis eclipsis, la seva veu es tornarà la perfecta síntesi del que hem aconseguit i del que no hem pogut mai ser. Per tot plegat el món, sense ella, és encara una mica pitjor.

Subscriu-te per seguir llegint