Famílies felices

Només és una suposició, Júlia Lüderwalt, de soltera Maria Júlia Arce Luna, més coneguda com la psicoterapeuta dels Andic, se li va ocórrer llegir Anna Karènina de Lev Tolstoi, però no va anar més enllà de la primera línia i mitja, que diu: «Totes les famílies felices s’assemblen. Cada família dissortada ho és a la seva manera». Al cap d’uns anys, un dia d’estiu amb una calor sense entranyes, com la que patim aquests dies, amb la roba enganxada al cos per la suor, pensa en la joventut perduda i li ve al cap la frase de Tolstoi, «totes les famílies riques s’assemblen, cada família pobre ho és a la seva manera», sí, no és exactament la mateixa, la memòria li agrada complaure’ns, i immediatament cridà eureka!, acabava de veure davant seu un camí, un propòsit de vida: dinamitzarà el patrimoni i si fa falta la seva vida afectiva, els seus conflictes… Segons la senyora Júlia, les famílies riques es relacionen entre elles, no tenen per costum celebrar el dia del pobre, si de cas creen una fundació, i solen bellugar-se de la mà de dues virtuts que no s’entenen l’una sense l’altra, la ingenuïtat i un sentit màgic de l’existència, mentre les famílies modestes afronten els entrebancs i els maldecaps segons els aconsella l’experiència i el sentit comú, o resignats exclamen: què hi farem, què sigui el que Déu vulgui, les famílies riques davant un problema familiar es troben desorientades, la brúixola que els indica el nord en els negocis no els funciona quan la gelosia, l’afany de poder i riquesa, la luxúria, l’odi, la por… agafen protagonisme, i es diuen: bé, som rics, per alguna cosa ens han de servir els diners, uns diners que per a ells són una vareta màgica que els ha de salvar la vida, i és en aquest punt quan la senyora Júlia entra en escena.

La senyora Júlia entra a la cuina dels Andic gràcies al boca a boca de la gent adinerada, veu el pa que s’hi dona i aviat es converteix en psicoanalista especialista en el complex d’Èdip que com sabeu és l’impuls de matar el pare i jaure amb la mare, confessora d’intrigues, dinamitzadora del patrimoni, consellera de donacions en vida i herències, pacificadora quan les relacions pare fills treuen espurnes, i algunes coses més com ara acompanyant en el dol familiar per la tràgica mort d’Isak Andic en circumstàncies que es resisteixen a ser valorades d’una manera mínimament objectiva degut a una constel·lació familiar impossible que s’escapa fins i tot de l’enteniment d’un psiquiatre de prestigi com és Antonio Bulbena, i per acabar-ho d’adobar, la presència com a portaveu dels Andic del detectiu privat Francisco Marco, que destaca per un do, l’únic do que no hauria de tenir un home que aspira a eclipsar les aventures de Sherlock Holmes, que xerra massa i els incontinents verbals sempre acabem dient el que no s’hauria d’escoltar.

Qui pateix una malaltia mental ha de ser atès per psiquiatres i psicòlegs, ningú pateix una malaltia mental perquè ho vulgui o perquè el destí o la providència ho hagi decidit, però moltes persones a les quals mai se’ls acudiria anar a un psiquiatre acudeixen periòdicament a passar una ITV amb un psicòleg i en surten amb la sensació que recorda la dels pecadors quan el capellà els donava l’absolució, alleugerits perquè s’havien tret un pes de sobre, quatre pecats, altres, les que formen part del cercle virtuós de l’aristocràcia, decideixen contractar els serveis de la senyora Júlia perquè amb tècniques xamàniques organitzi una catarsi familiar al menjador de casa amb les mans agafades i els ulls tancats que aconsegueixi desllorigar unes hostilitats arrelades en la infantesa, altrament dit criaturades.

Subscriu-te per seguir llegint