Marine Le Pen mata el pare i el fill

Donald Trump és un delinqüent, sense necessitat de metàfores. Va ser condemnat a Nova York per 32 delictes, després de pagar amb fons de campanya el silenci de l’actriu porno amb la qual va mantenir relacions sexuals mentre la seva esposa estava embarassada. Per tant, la constatació que Marine Le Pen també és una malversadora criminal per la contractació fraudulenta d’assessors no comporta cap censura, sinó que, si de cas, obre la possibilitat que tots els candidats presidencials hagin de presentar un certificat d’antecedents penals.

La ultradretana francesa aspira al càrrec de Sarkozy, que ja va passar per la presó.

La turmellera electrònica que infama Le Pen equival a la retirada preventiva del passaport a Begoña Gómez, perquè també a França van proliferar les acusacions de lawfare quan va semblar que una condemna apartava la líder del Reagrupament Nacional de la cursa el 2025, després d’imposar-li cinc anys d’inhabilitació per exercir el càrrec. Fins i tot l’aspre Jean-Luc Mélenchon va ser cartesià per una vegada, en rebutjar la intromissió judicial per presumir que l’extrema dreta es derrota a les urnes. És una lliçó d’orgull democràtic per a aquells que volen alleugerir els tràmits perquè desallotjar els ultres és una causa justa. L’hereva del lepenisme és la candidata d’extrema dreta més a prop de governar un país de primer nivell, malgrat el seu perfil de dona solitària amb gats que J. D. Vance va esgrimir per ridiculitzar les votants de Kamala Harris.

Amb la bola de presoner lligada a la cama, Le Pen manté el seu avantatge davant l’absència de candidats en condicions de neutralitzar-la. Per assolir la posició capdavantera no només ha hagut de matar el pare, Jean-Marie, sinó sobretot el fill, Jordan Bardella, l’arquetip de l’ultradretà de manual.

A propòsit, i atès que tots els grups, des de Vox fins a Bildu, van augurar al Congrés una imputació de Pedro Sánchez, comença a quedar clar que aquesta hipòtesi insostenible tampoc impulsaria el president del Govern a dimitir. Amb aquesta premissa, s’observa des d’una perspectiva diferent el manteniment en el càrrec, des de la Moncloa, dels successius imputats de marca socialista.

Subscriu-te per seguir llegint