El gran oblit del sistema educatiu

Catalunya fa anys que repeteix una idea que ja s’ha convertit en un mantra: el 0-3 és una etapa clau. Ho diuen els estudis, ho repeteixen els experts, ho assumeixen les administracions i ho recullen tots els discursos institucionals sobre educació.

Tanmateix, quan arriba el moment de prendre decisions, el 0-3 continua sent el gran oblidat. Ho hem tornat a veure aquests darrers mesos. Mentre es negociaven acords que havien de marcar el futur de l’educació pública catalana, l’etapa 0-3 tornava a quedar relegada a un segon pla. Com si no formés part del sistema educatiu. Com si fos un servei complementari. Com si els infants de menys de tres anys no fossin també ciutadans amb drets educatius.

La contradicció és enorme. Mai havíem tingut tanta evidència científica sobre la importància dels primers anys de vida. Sabem que és en aquesta etapa on es construeixen les bases del desenvolupament emocional, cognitiu, comunicatiu i social. Sabem que és el moment en què es generen les oportunitats, o les desigualtats, que després acompanyaran els infants durant tota la seva trajectòria vital. Sabem que la inversió educativa més rendible que pot fer una societat és precisament la que es destina a la petita infància.

I malgrat saber-ho, continuem actuant com si el sistema educatiu comencés als tres anys. El resultat és un model ple d’incoherències. Les professionals del 0-3 desenvolupen el mateix currículum educatiu que comparteix l’etapa de 0 a 6 anys. Han d’observar, documentar, avaluar, detectar necessitats educatives, acompanyar famílies i garantir processos d’aprenentatge de qualitat. Però ho fan amb unes condicions que sovint no tenen res a veure amb les que existeixen a la resta del sistema.

Ràtios excessives. Manca de recursos especialitzats. Desigualtats laborals entre municipis i models de gestió. Absència de temps suficient per a la reflexió pedagògica. Infrafinançament crònic. I una sensació permanent de provisionalitat que s’arrossega des de fa dècades. Però el problema no és només laboral.

Quan una educadora ha d’atendre vint infants de dos anys, la pregunta no és quines condicions té aquella professional. La pregunta és quina atenció està rebent cadascun d’aquells infants.

Quan una escola no disposa dels recursos necessaris per detectar precoçment dificultats en el desenvolupament, la pregunta no és quina càrrega de treball suporta l’equip. La pregunta és quines oportunitats està perdent aquell infant.

Quan milers de famílies continuen sense poder accedir a una plaça pública, la pregunta no és quina administració n’és responsable. La pregunta és quin model de país estem construint.

Per això el debat sobre el 0-3 no és una reivindicació sectorial. És una qüestió de justícia educativa. És una qüestió d’equitat social. És una qüestió de país.

Cal dir-ho clar: el 0-3 ha de deixar de ser una nota a peu de pàgina en els acords sindicals i en les lleis i decrets d’educació. No pot ser que aparegui només en els discursos inaugurals i desaparegui de les decisions importants. No pot ser que se’l defineixi com la base del sistema educatiu i, al mateix temps, se’l deixi fora de les prioritats polítiques. No pot ser que continuem parlant de qualitat educativa mentre ignorem l’etapa que més impacte té en la vida de les persones.

Catalunya necessita un veritable pacte per a la petita infància. Un pacte que garanteixi l’accés universal, que redueixi les ràtios, que asseguri la parella educativa, que reforci la detecció precoç, que millori les condicions professionals i que entengui que educar un infant de dos anys no és menys complex ni menys important que educar-ne un de deu.

La manera com una societat tracta la seva infància explica quin futur està disposada a construir. I avui, massa sovint, el nostre sistema educatiu continua girant l’esquena precisament al moment en què tot comença. Potser ha arribat l’hora de deixar de proclamar que el 0-3 és la base de l’educació i començar, d’una vegada, a construir les polítiques públiques sobre aquest mateix principi.

Subscriu-te per seguir llegint