No era el moment de trencar

Lluc Salellas fa deixadesa de funcions quan les coses van mal dades (per exemple, en el cas Truffaut) o té una manera de governar «personalista», no és cap novetat. Com tampoc ho és que Girona està molt malament, que la ciutat bruteja, o que l’alcalde és un expert en allò que no té competències, com els temes ferroviaris, mentre ha sigut incapaç de resoldre en tres anys un problema menys complex com el de les escombraries, per al qual sí que té plenes competències. Però la sortida de Junts del govern, a menys d’un any de les eleccions municipals, sona a tàctica política (i dolenta). De fet, el tripartit Guanyem/Junts/ERC ja va ser el pacte de la fam, de tres partits que es necessitaven per sobreviure (els seus regidors).

A banda de les qüestions locals, el problema de fons és que Junts està nerviós; en general, no només a Girona. I, quan això passa, Carles Puigdemont (la decisió no s’ha pres sense el seu consentiment) és un consumat especialista a trencar-ho tot, sigui el Govern central, el de la Generalitat o ara el de Girona, i molt més amb l’alè de Sílvia Orriols al clatell. A què aspira? Fa temps que ha perdut el nord i arrossega els seus a la més absoluta insignificança.

Per molt que ara Gemma Geis ens presenti Lluc Salellas com un malvat, Junts és corresponsable de la decadència de Girona d’aquests darrers anys. En el fons, han fet un favor a Salellas. Podrà exercir el paper que més li agrada, el de víctima, i li han posat en safata de plata que pugui proclamar en veu alta el que fins ara només xiuxiuejava: que el contracte de les escombraries (el tema estrella d’aquest mandat i segur que també ho serà a la pròxima campanya electoral) és un llegat de Junts que ell es va trobar quan va assumir l’alcaldia. Tampoc l’ha sabut resoldre, cert, però els cupaires són uns artistes en el domini del relat a les xarxes.

Subscriu-te per seguir llegint