Partal no vol parlar amb Jordi Aragonès

La rebuda de Jordi Aragonès a la política catalana ha tingut un episodi que remet a temps ben foscos. Ha estat el missatge tan intel·ligent, i de tan bon periodista, de Vicent Partal. Quan el cap de premsa del candidat va escriure-li per veure’s i poder explicar-li el projecte, el director de VilaWeb va respondre: «VilaWeb no parla amb l’extrema dreta».

Jo no crec que Aliança Catalana sigui extrema dreta. Jo crec que Vicent Partal és d’extrema esquerra. I crec que el seu portal acull persones de molt poca llum i que han defensat les idees més mortíferes que ha conegut la Humanitat. Els plantejaments d’extrema esquerra d’alguns dels personatges que escriuen a VilaWeb són d’una ideologia molt més criminal i sanguinària que la que pugui tenir Jordi Aragonès. A més a més, em sembla d’extrema dreta, i d’extrema estupidesa, i d’extrema manca de qualitat periodística, dir que no vols parlar amb algú per com pensa.

És el contrari de la llibertat d’expressió no voler parlar amb algú perquè té unes determinades idees. És el contrari del periodisme no voler parlar amb algú perquè no coincideix amb el teu pensament o fins i tot perquè pensa coses que et poden ofendre o repugnar. És el contrari de la qualitat humana no viure el risc permanent de mirar de comprendre els altres.

Bona part dels lectors de VilaWeb votaran Aliança Catalana en el proper cicle electoral. Lectors militants de VilaWeb, fanàtics, que acompanyats del seu diari, han arribat a la conclusió que Aliança és el partit que pot fer més per satisfer els seus ideals. Quan dic «bona part dels lectors de VilaWeb» em refereixo a què potser són més de la meitat, la meva mare inclosa. Partal hauria de reflexionar sobre la mena d’opinió que contribueix a crear, en lloc de rentar-se’n covardament les mans. No pots gronxar el nen al parc i en acabat fer-te la indignada quan cau. Partal diu que no vol parlar amb «l’extrema dreta», inventant-se una vegada més enemics que no existeixen, però no és prou valent ni prou intel·ligent per demanar-se d’on surt aquest partit, ni el considerable suport que de moment sembla tenir entre els independentistes: les enquestes del CEO donen ja més escons a Aliança Catalana que a Junts.

Aliança Catalana neix de diaris com El Nacional i VilaWeb, que han generat un greu sentiment de desafecció cap als dos grans partits del separatisme, tot i viure d’ells. VilaWeb diu que no rep subvencions, però les empreses del grup reben encàrrecs per organitzar esdeveniments. Només des del ressentiment i l’odi de Partal, i de tanta gent com ell, es pot entendre que els votants més afectats —i més lectors del portal— busquin un partit cada vegada més escorat i més dur.

A la llum d’aquest missatge, els lectors de VilaWeb haurien de reflexionar sobre la seva subscripció a aquest diari perquè tenen un director que menysprea el que la majoria pensen i voten. Però el que encara és més important: haurien de reflexionar sobre si han de pagar-li a un fanàtic que menysprea la informació, menysprea l’actualitat, s’estima més els prejudicis que el coneixement, i prefereix l’insult covard i atacar els altres sense donar-los l’oportunitat de defensar-se. Som el que paguem. De veritat que aquesta és la idea de periodisme i de llibertat que voleu ser? Per aquest tipus de Catalunya és pel que voleu lluitar?

Jo no sé quin recorregut electoral i polític tindrà Aliança Catalana però en aquests moments, agradi més o menys, recull la manera de pensar i de sentir d’una part significativa de la societat catalana. A partir d’aquí cada diari pot tenir la seva línia editorial al respecte, i columnistes més o menys comprensius amb el partit i amb els seus candidats. Però no voler parlar-hi, no voler conèixer-los, no voler prendre un cafè amb un dels candidats que millors resultats traurà a l’Ajuntament de Barcelona és no entendre el periodisme, no entendre Catalunya i no entendre la llibertat. És el que calia esperar —ja ho sé, però jo sempre he estat un gran optimista— d’algú com Vicent Partal.

Jo votaré l’alcalde Jaume Collboni. No vull ser equívoc al respecte. Conec i estimo Jordi Aragonès però Collboni i el PSC representen ara mateix, molt millor que cap altre partit i candidat, el que jo vull per a la meva ciutat.

Però Aliança Catalana tindrà un paper, i jo crec que un paper important, per configurar el proper govern de Barcelona. Mirar de destruir aquest partit amb cordons sanitaris revela on s’amaga el totalitarisme en la nostra societat, i no és precisament a Aliança Catalana. No voler parlar amb Aliança però escriure’n penjaments i mentides no és de societat oberta ni lliure, i remet als temps més foscos de la Història.

Aquests que tant parlen de dignitat, haurien de procurar tenir-ne alguna. Aquests que tant parlen de pàtria haurien de procurar no denigrar-la, i saber que només coneixent-la, escoltant-la i entenent-la podran veritablement estimar-la. I aquests grans repartidors de carnets de l’extrema dreta haurien de procurar no encendre els forns mentre presumeixen que els apaguen.

Subscriu-te per seguir llegint