Sánchez, condemnat per partida doble

El PSOE ha articulat la seva defensa a Badajoz sobre la base que David Sánchez Pérez-Castejón va ser processat únicament per ser germà de Pedro Sánchez. La intimidació continua funcionant després d’una condemna fraternal. David Sánchez rep un càstig penal com a germà de Pedro Sánchez, tot i que ara en la pitjor de les interpretacions per al líder socialista. Costa trobar raons diferents de la proximitat familiar per explicar la prevaricació que implica «una decisió injusta presa a consciència».

Durant dècades, la prevaricació va ser el delicte inexistent, immers en la doctrina de l’endoll, que a Espanya es considerava tan inevitable com virtuós. Tot i que Óscar Puente s’ha afanyat a emetre els brams reglamentaris, Sánchez ha de justificar detalladament una sentència dictada per unanimitat per tres jutges que consideren acreditada la creació d’un càrrec a mida. Insisteixen, a més, que era innecessari i que tampoc no va ser ocupat ni exercit en les condicions mínimes en un país no gaire exigent amb el compliment laboral dels seus directius públics. «No hi ha cas» era la versió oficial socialista de l’escàndol, tres paraules que coincideixen fil per randa amb les atribuïdes a Begoña Gómez, a José Luis Rodríguez Zapatero, a la directora de la Guàrdia Civil, i així successivament. Per si sola, la designació del també condemnat Miguel Ángel Gallardo com a candidat a Extremadura justificaria la caiguda d’un Govern.

En la versió tradicional de Sánchez, ara avalada per boca de Puente, tres magistrats desconeguts de l’Audiència Provincial de Badajoz se sumen a la conxorxa judicial contra un govern d’esquerres. Pel que sembla, la influència de Manuel Marchena és absoluta. El PSOE voreja el ridícul predicant un lawfare universal en un país que no destaca ni per les seves unanimitats ni per la seva diligència processal. És manifesta la intensitat addicional mostrada per policies i jutjadors, però el socialisme ho ha posat molt fàcil amb comportaments inacceptables que l’alliberen de la condició de víctima. Badajoz és una etapa més d’una descomposició del PSOE accelerada, en la qual personalment mai no perdonarem al PSOE que ens obligués a llegir la premsa d’ultradreta.