Sobre un trencament anunciat

Portem uns dies seguint el serial entre Junts i Guanyem Girona i, tot i que el desenllaç s’ha resolt ràpidament, el resultat final era esperable. Són moltes les persones que es van sorprendre quan la candidatura que representa l’autoanomenada esquerra independentista radical va decidir, el 2023, pactar amb la dreta conservadora catalana. Malgrat els escarafalls que ara puguin fer l’un i l’altre, tots dos saben que el pacte d’estelada que van fer tapava les contradiccions i confrontacions dels seus suposats principis ideològics, i la prova són aquests tres anys d’inexistent transformació de la ciutat.

L’alcalde va fer unes declaracions dient que el trencament és una «mala notícia» per a les persones que defensen una ciutat «cohesionada, catalanista i compromesa amb els drets».

A l’esquerra alternativa que representem els Comuns, entenem que una societat cohesionada passa per garantir a tota la ciutadania l’accés a un habitatge digne. És sorprenent que es pensi que aquesta cohesió s’aconsegueix amb una formació que al Congrés dels Diputats vota en contra del Reial decret que hagués prorrogat 7.000 contractes de lloguer a la ciutat de Girona. Una mesura que hagués ofert certesa i estabilitat econòmica a milers de famílies i que ara, un cop se’ls acabi el contracte (aquest any o el que ve), els poden fer fora de casa o apujar-los el lloguer vinculat a l’IPC.

També sorprèn que es parli d’una ciutat compromesa amb els drets, quan precisament l’enduriment dels tràmits per accedir al padró municipal que ha efectuat l’Ajuntament aquest any va en la direcció contrària. La defensora de la ciutadania de Girona ha constatat que aquest enduriment no només ha suposat una dilació en els terminis i una falta d’agilitat, sinó que dificulta el padró social, aquell dirigit a les persones més vulnerables que no tenen un domicili fix o que viuen en habitacions.

El trencament de Junts amb Guanyem Girona és fruit d’un pacte de govern entre dues forces que, en teoria, defensen interessos contraposats. No cal mencionar el tercer soci del govern, ERC, perquè 48 hores després del trencament són els únics (de tot Girona, diria) que no han emès cap tipus d’opinió al respecte. La seva paràlisi és total, i no només en les àrees que gestionen.

Junts i Guanyem Girona tenen deu mesos per rentar-se la cara i reconfortar-se amb els seus intentant que no tinguin memòria. Però, per als que lideren el consistori, és una bona oportunitat per impulsar polítiques valentes per transformar la ciutat. Des dels Comuns ho tenim clar: cal construir una ciutat que faci front als dos majors reptes que afrontem com a societat.

Per una banda, els reptes derivats de l’emergència climàtica: refugis climàtics, una energètica pública, carrers pacificats, més carrils bici i menys cotxes, una ambiciosa zona de baixes emissions, més transport públic, facilitar el desplegament del TramGirona i més parades de Girocleta que transcendeixin el terme municipal de Girona.

I, per l’altra, els reptes socials: desenvolupar una veritable política d’habitatge que permeti a tothom, especialment a les famílies vulnerables i a les persones joves, accedir a un habitatge digne; assegurar alternatives habitacionals a les famílies desnonades; acabar amb la gentrificació del centre, que augmenta les desigualtats amb els barris perifèrics; construir escoles bressol municipals per a tots els infants de la ciutat; millorar la coordinació dels serveis socials, o impulsar una veritable política de defensa dels drets de les dones i del col·lectiu LGTBIQ+.

Aquest trencament hauria de ser l’inici d’un canvi d’aliances que permeti posar al centre de les polítiques municipals els problemes dels gironins i gironines.

Subscriu-te per seguir llegint