90 anys del 18 de juliol: la ferida que va canviar Girona per sempre

Aquest mes de juliol es compleixen nou dècades d'una de les dates més fosques de la nostra història contemporània: el 90è aniversari del cop d'Estat militar del 18 de juliol de 1936. El que va començar com un cop d'estat contra la legitimitat de la Segona República va acabar derivant en una sagnant Guerra Civil i en gairebé quaranta anys de dictadura franquista. Noranta anys després, la distància temporal ens ofereix una perspectiva necessària, heretada d'una memòria que encara batega a les nostres places, carrers i arxius.

Per entendre la magnitud de la tragèdia, cal recordar que aquell aixecament no va ser fruit de la improvisació. Mesos abans, al març de 1936, el general Emilio Mola —conegut com "el Director" de la conspiració— ja havia redactat unes infames instruccions secretes que fixaven un full de ruta de violència extrema. En aquells documents es recollien ordres literals que definien l'estratègia del terror planificat:

● Primer: L'acció deu ser extremadament violenta per reduir qualsevol mena d'oposició.

● Segon: Primer hem de matar els que s'oposen a nosaltres amb les armes hem de matar a qui no pensi com nosaltres: diputats, alcaldes, regidors i mestres.

● Tercer: Hem de matar els indiferents, aquells que no s'assumeixen el nostre alçament.

Aquella planificació de la por i el terror sistemàtic va marcar el destí cruel dels tres anys següents.

A les comarques gironines, l'eco d'aquell juliol del 36 es va viure amb una barreja d'incertesa, tensió i, posteriorment, una profunda transformació social

Girona no va ser un simple espectador passiu del conflicte; la ciutat i els seus pobles van esdevenir un feu de resistència republicana, col·lectivitzacions i, cap al final de la guerra, l'últim refugi d'un país en retirada. El camí cap a l'exili de milers de persones a través del Pirineu gironí és, sens dubte, una de les imatges molt doloroses i definitòries d'aquella tragèdia.

Commemorar aquest 90è aniversari des de les pàgines del Diari de Girona no és només un exercici de nostàlgia o d'erudició històrica És un deure cívic i democràtic. Ens obliga a recordar el cost real d'aquell col·lapse col·lectiu, un cost que es tradueix en xifres esgarrifoses que ens recorden la pitjor cara del conflicte. Avui dia, el consens de la recerca històrica posa sobre la taula un balanç humà devastador.

● 300.000 morts en combat: Víctimes mortals entre els anys 1936 i 1939, sumant-hi tant els combatents dels dos bàndols com la població civil morta a causa de les accions de guerra (com ara els bombardejos).

● 50.000 morts a la rereguarda rebel: Víctimes de la repressió sistemàtica i els afusellaments a la zona controlada pels revoltats.

● 50.000 morts a la rereguarda republicana: Víctimes de la violència deslligada en els primers mesos del conflicte a la zona fidel al govern.

● 100.000 executats de la postguerra: Persones que van ser represaliades i executades pel règim franquista entre els anys 1939 i 1945, un cop acabada la guerra.

En un context global on els discursos de polarització i intolerància tornen a guanyar terreny, la memòria històrica actua com el millor antídot . Llegir el passat sense apriorismes, escoltar els testimonis que queden i honorar els qui van defensar la llibertat és la millor manera de tancar unes ferides que, nou dècades després, demanen justícia, veritat i, sobretot, futur.