Estols de mainada

Recordo els estols de mainada voleiant per la meva estimada rambla de Caldes quan venia l’estiu. Aquell temps vivíem les vacances al carrer. Entràvem a casa per dinar, berenar i sopar i la vida era a l’exterior. Eren temps de pantalons curts i genolls tintats amb mercromina.

Estiu volia dir llibertat i les bicicletes eren elements ideals per a engrandir els nostres dominis. Fèiem barraques al bosc imaginant que construíem castells inexpugnables, paràvem la canya a les basses i rampinyàvem alguna fruita d’arbres prohibits. Ens sentíem segurs i els nostres pares no es preocupaven mentre apareguéssim de tant en tant. Quan fosquejava els grans treien la cadira al carrer i paraven la fresca socialitzant amb el veïnat i entràvem a casa negra nit. En moltes cases ja hi havia la tele Philips (Mejores, no hay) que més que en blanc i negre era en gamma de grisos, però, així com Las bicicletas son para el verano, que va dir Fernán Gómez, la tele era més cosa d’hivern.

Potser l’únic moment que recordo una certa alarma va ser a finals dels seixanta quan ens deien que «El Lute» s’havia escapat de la presó i era extremadament perillós!

Vaig néixer davant per davant de la Casa-cuartel de la Guardia Civil en la que hi havia molts més nens i nenes que guàrdies amb tricorni. El pati casernari no estava vedat als jocs infantils sempre i quan no emprenyéssim gaire al guàrdia «de puerta» que pesava figues durant el servei.

Després, a l’adolescència, les primeres trobades en solitari amb algú que ens feia «tilín» per a inaugurar inoblidables batecs del cor.

Per a molta gent els anys de la infantesa són el paradís perdut i no dubto pas que també ho seran per a la mainada d’ara, però els carrers s’han buidat de nens. Ja no juguen al carrer.

Bé, em corregeixo a mi mateix: si aneu a alguns llocs com ara Salt o el Raval de Barcelona encara podreu veure estols de mainada jugant a l’aire lliure o corrent darrere una pilota. Són els catalans fills de la immigració que encara gaudeixen de l’aire lliure.

On és la mainada quan no són a estudi? N’hi ha molts que practiquen esport, això és fantàstic. Ho fan a bones instal·lacions, amb entrenadors professionals, bon equipament, assegurats i federats, però no és el mateix. La tele, les pantalles i la Play els han tret del carrer i els pares i avis vetllen per la seva seguretat, no fos cas que es creuin amb el monstre de Frankenstein. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.

Subscriu-te per seguir llegint