Més enllà de Can Cisó

Hi ha llocs que expliquen una ciutat millor que qualsevol discurs. Per a mi, el front d’Estany és un d’aquests llocs. Quan hi passejo, sempre penso que no és només un espai que hem heretat; és també un patrimoni que tenim la responsabilitat de conservar i de transmetre a les generacions que vindran.

Per això crec que en política hi ha decisions que duren molt més que un mandat. Les decisions urbanístiques en són un bon exemple: el que decidim avui, dibuixarà la Banyoles del futur.

Durant les darreres setmanes s’ha parlat molt de Can Cisó. És una bona notícia. Vol dir que hi ha sensibilitat per preservar un element del patrimoni de Banyoles que forma part de la nostra història. Jo també crec que Can Cisó s’ha de conservar.

Però el debat no és aquest.

L’operació plantejada consisteix a adquirir Can Cisó mitjançant una permuta. És a dir, l’Ajuntament obté la masia i, a canvi, permet augmentar l’edificabilitat d’una parcel·la situada al costat del Centre Català de Rem, a escassos trenta metres de la riba de l’Estany. Dit d’una altra manera: per obtenir Can Cisó, la ciutat accepta incrementar l’edificabilitat en un dels espais més sensibles del front d’Estany.

Davant d’aquesta operació em faig una pregunta molt senzilla: era aquesta la millor opció?

Comparteixo plenament l’objectiu de preservar Can Cisó. El que em costa compartir és el preu urbanístic que la ciutat haurà de pagar per aconseguir-ho. De fet, crec que mai no hauríem d’haver de triar entre protegir Can Cisó i protegir l’Estany.

Durant els darrers anys, Banyoles ha estat capaç d’adquirir diferents immobles que considerava d’interès públic. En són exemples Can Tarrades, Can Tomàs Teixidor o el solar destinat a aparcament al barri de la Farga. Per això em costa acceptar que aquesta fos l’única alternativa possible per preservar Can Cisó.

També s’ha dit que fa vint anys ja es va fer una permuta similar. És cert que es va utilitzar una figura urbanística semblant. Però les decisions no s’han de valorar només pel procediment, sinó també pels seus efectes. No és el mateix concentrar edificabilitat en sòl urbà consolidat, dins la trama urbana de la ciutat, que fer-ho a trenta metres de la riba del nostre Estany.

I aquí apareix una altra pregunta que considero igualment legítima: a qui beneficia principalment aquesta operació? A l’interès general? A la preservació del nostre patrimoni? O, sobretot, als interessos de la propietat afectada?

L’Estany és molt més que un espai natural. És el paisatge que identifica Banyoles. Durant dècades hem avançat cap a una ciutat que ha anat reduint la pressió urbanística sobre el seu entorn més valuós. Personalment, crec que aquest és el camí que hauríem de continuar recorrent.

Perquè, al capdavall, el debat no és només Can Cisó. El debat és la Banyoles que volem deixar a les generacions futures. Can Cisó es mereix ser preservada. L’Estany també.

Subscriu-te per seguir llegint