Mirall trencat

He optat per manllevar el títol de la famosa novel·la de Mercè Rodoreda que parla del drama d’una família separada amb destruccions materials i morals, per il·lustrar d’alguna manera el trencament de l’equip de govern a l’Ajuntament de Girona que just s’ha produït «de facto» aquesta mateixa setmana quan la vice-alcaldessa i portaveu de Junts, Gemma Geis va decidir que «havia arribat al final del camí». És clar que també podria haver parafrasejat el conegut poema de JV Foix per dir «Ho sabia tothom i era profecia... a cal fuster hi ha novetat» tot i que en aquest cas el «fuster» tenia nom.

O en realitat no era cap novetat que Junts decidís abandonar el vaixell a deu mesos justos de celebrar-se eleccions municipals sinó una calculada jugada electoral? Aquest rotatiu ha informat abastament de les múltiples discrepàncies que s’han produït al llarg d’aquests tres anys de compartir responsabilitats de govern i, certament, s’han anat repetint les discrepàncies tot i que segurament no totes han aparegut als mitjans amagades en els plecs de la comissió de Govern i/o via negociacions directes amb els hereus de Convergència Democràtica. Segurament l’assumpte de l’adjudicació a una empresa privada de Cambrils de la gestió de les sales Truffaut ha estat la gota que ha fet vessar el got de les desavinences sobre les qüestions pràctiques d’una ciutat més preocupada per les coses domèstiques i d’abast ciutadà com la neteja viària, l’habitatge, la seguretat en els seus barris i/o la mobilitat, que no pas les picabaralles entre les posicions anti-sistema dels membres de la CUP i la mercantilista-capitalista dels regidors de Carles Puigdemont que, davant l’embranzida de l’Aliança Catalana, han optat per apropar-se als postulats de Vox i del PP amb qui han coincidit en les darreres votacions al Congrés de Diputats amb retallades socials incloses.

En els plens municipals s’han anat posant de manifest diferències especialment en aquest debat dreta-esquerra però els tres socis de govern (Guanyem, ERC i Junts), han anat aguantant aquesta majoria que a cada pas anava perdent llençols de la bugada col·lectiva. És clar que tot té un origen i, en aquest cas, fou la decisió de formar majoria amb l’objectiu de barrar el pas a la llista del PSC encapçalada per Sílvia Paneque que havia guanyat les eleccions. Naturalment, el pacte el varen difuminar amb l’eufemisme d’un acord de base «independentista» bo i defensant que aquella era la fórmula màgica que lligava amb l’esperit i el sentiment de la majoria dels veïns de la ciutat dels quatre rius. Era un pacte legítim, és clar, com ho és el pensament polític que defensi una futura Catalunya independent, però s’ha demostrat que la sola aplicació d’aquest sentiment a la governança local no resol els problemes sinó que aquests cal afrontar-los amb un ànim ben disposat de servei a la comunitat, esforç, dedicació i criteri. En aquests anys transcorreguts s’han vist tres governs municipals i no pas un d’unit, una realitat que ha posat de manifest alguns errors i una manca de visió de la realitat que ens envolta i el futur que ens espera.

I ara què?, es preguntarà el personal. Doncs caldrà esperar fins el maig de l’any vinent per veure qui es presenta, amb quines propostes i amb quins caps de llista. I la ciutadania decidirà, però tot em fa pensar que si no hi ha un canvi que permeti una nova majoria que faciliti un govern robust, tot continuarà si fa no fa igual. Ens podem trobar, doncs, que els mateixos tres partits que ara han trencat peres tornin pactar i puguin tornar a governar sota el miraculós paraigua d’un «independentisme» en hores baixes que podrà servir de cobertura però no resoldrà ni el transport, ni l’urbanisme ni l’eficiència en la recollida d’escombraries. La ironia del filòsof Francesc Pujols deia que arribaria un dia que els «catalans pel sol fer de ser-ho ho tindríem tot pagat» i sempre n’hi ha que s’hi agafen com un ferro ardent malgrat l’evidència que aquest dia no arribarà mai.

Retornant al poema de Foix, el poeta l’acabava dient: «I no es fa el pa sense el llevat/, a cal fuster hi ha novetat». Haurem d’esperar deu mesos per veure si s’ha posat llevat al pa que ens hi juguem per veure quina serà la novetat que ens portarà les urnes.

Subscriu-te per seguir llegint