EL MÓN SEGUEIX... S’HA D’EXPLICAR TOT?

El món segueix. La vida no s’atura. Els carrers continuen plens, els infants juguen, la gent treballa i les campanes continuen sonant. Però, de tant en tant, hi ha fets davant dels quals seria bo aturar-nos i a mirar la realitat amb una mica més de profunditat. La mort, el dolor, les febleses humanes i les contradiccions també formen part de la vida. No cal amagar-les. Però una cosa és explicar els fets amb rigor i una altra molt diferent és convertir en titulars determinades situacions que aporten poc o res i poden fer mal, o molt mal.  

Fa pocs dies escoltava a un corresponsal periodístic en el Vaticà, una veu coneguda a Catalunya. Explicava que, segons ell, alguns cardenals reunits a Roma havien fet bons àpats i comentava amb detall aquestes circumstàncies. No tinc motius per dubtar que allò que explicava fos cert. Segurament ho era. Però també penso que la veritat, només per ser-ho, no justificava convertir-la en notícia.

L’Església està formada per persones. Hi ha cardenals exemplars i també n’hi ha d’altres que cometen errors o que tenen costums discutibles. Això no és cap descobriment. Ara bé, posar l’accent en aquests aspectes dubtosos no ajuda ningú. Ni ajuda als destinataris a entendre què passa realment en certs àmbits vaticans, ni contribueix al prestigi del periodisme religiós. El bon periodista no és qui explica tot el que coneix, sinó el que sap distingir què és rellevant del que només desperta curiositat. La informació hauria de servir per comprendre millor la realitat, no per alimentar comentaris fàcils o crear una imatge esbiaixada. Em temo que aquesta manera de fer no beneficia tampoc el mateix corresponsal. El prestigi professional es construeix amb la suma de credibilitat, prudència i sentit de la responsabilitat. Explicar determinades interioritats pot despertar interès momentani, però difícilment engrandeix la professió.

El món segueix, és cert. I nosaltres també hauríem de continuar buscant allò que realment val la pena explicar. Perquè hi ha silencis que són més eloqüents que certes paraules, i hi ha veritats que, dites fora del context adequat, acaben fent més soroll que servei.

El periodisme és una vocació noble quan s’exerceix amb aquest sentit que ajuda a comprendre, a unir i a il·luminar. Quan només es limita a relatar detalls que no aporten res essencial, perd gran part de la seva grandesa. I això, al meu entendre, no fa cap bé ni als lectors, ni a l’Església, ni al mateix periodista.

Subscriu-te per seguir llegint