Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Opinió

Puigdemont tornarà per perdre

En l’etapa final dels successius governs espanyols, l’únic alleujament els arriba de l’estranger, sempre sospitós. Pedro Sánchez ja només guanya batalles al Mundial de futbol dels Estats Units i a l’Europeu de Justícia de Luxemburg. La llei d’amnistia als independentistes catalans s’ajusta, segons la sentència continental, a la «reconciliació», una paraula incompatible amb l’actualitat espanyola, que requeriria una pacificació setmanal. El PP rondina, però respira alleujat davant d’una altra papereta que el PSOE li deixa resolta abans del traspàs de poders. De fet, Junts vota actualment més sovint amb PP/Vox que amb el suposat president del Govern a qui va investir, i que li retreu el seu abandonament des de la tribuna.

El vencedor absolut de la sentència europea és Carles Puigdemont, llevat que ha pagat el seu perdó ajornat amb una dècada de desterrament. Per no parlar del fet que el seu partit experimenta una caiguda lliure en les eleccions catalanes i espanyoles, substituït per la puixant Aliança Catalana. L’expresident de la Generalitat tornarà a Catalunya com un líder en retrocés. Amb un futur més que incert, torna per perdre.

A aquells que tampoc no confien en l’anònim TJUE, convé recordar-los que Israel ha cultivat com a líder de l’Iran l’expresident Mahmud Ahmadinejad, sens dubte el campió antisemita més radical d’aquest segle. La política crea estranys companys de llit, per la qual cosa convé jutjar-la abans pels seus efectes que pels seus continguts. La sentència luxemburguesa no valora tant la reconstrucció d’Espanya com la reformulació d’Europa després de guerres mortíferes. La casualitat ha volgut, potser, que l’alleujament per a la Moncloa arribi enterbolit per la confirmació del processament amb jurat de Begoña Gómez. El Govern haurà d’aclarir la seva desqualificació selectiva dels jutges i, si el Tribunal Suprem de Manuel Marchena insisteix que va liquidar el procés mitjançant la condemna a cent anys de presó dels seus dirigents, res no seria més encertat que corroborar-ho amnistiant l’anacrònic Puigdemont.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents