Un trencament anunciat

Com si ho fes de mala gana, forçat per les circumstàncies, Junts per Catalunya ha trencat amb Guanyem Girona, la marca blanca de la CUP a la capital provincial. Ho ha fet de manera amable: comunicant-li a l’alcalde Lluc Salellas, un cupero que repetirà com a alcaldable l’any vinent, fins i tot l’article a publicar que podia donar a entendre que estaven tips d’ell i de la seva manera de fer, com posa de manifest la malifeta que envolta el cinema Truffaut, ara ja tancat. Gemma Geis, però, no disposa, ara mateix, de capacitat tècnica comunicativa, menys encara persuasiva, i així li ha anat: la seva roda de premsa per traslladar als mitjans i a través d’ells a la societat, també anunciada abans a Salellas, quedarà per a la història com el que no ha de ser una posada en escena d’un trencament polític amb els seus socis i un entrar a l’oposició municipal. Una besneboda meva diria que es va enforfollar, exactament el contrari del que és una comunicació neta i ben vestida, essent el resultat aquell que expressaven els lectors de Diari de Girona tan punt es va conèixer la decisió per la seva edició digital: JxCat se’n va del Govern municipal per fer neteja d’imatge abans no arribin les eleccions municipals de maig de 2027. Segur que aquest no fou mai el missatge que volia enviar Gemma Geis; tan segur com que tampoc va preveure que aquesta fos la recepció ciutadana; però essent així, la seva causa es troba en el pèssim nord i contingut de la trobada que va tenir amb els mitjans.

L’error de JxCat no es limita a no saber comunicar les seves decisions, sinó en haver pres les quatre primeres: creure’s que es poden guanyar unes eleccions municipals situant una exconsellera del Govern de Catalunya, valuosa com a persona, sense abans haver conreat la ciutat i haver connectat amb ella; no haver reconegut el mal resultat electoral obtingut, amb les pèrdues de vots, percentatge i de tres regidors; haver menyspreat al PSC per «espanyolista» en l’imaginari puigdemontista, guanyador de les mateixes i avui en el Govern de Catalunya; i haver pactat amb la CUP, antítesi del que és JxCat i del que fou, abans, CiU. Desenganxar-se ara del partit «antitot» com és la CUP, malgrat anar a la marca de Guanyem Girona, precisa de tota una operació quirúrgica lenta, no sobtada, i d’una explicació clara, carregada de raons i endemés contundent. No ha estat així: s’han deixat anar les amarres de cop i volta, quasi per mandat del califat en seu napoleònica o pitjor, per indicació d’enquesta realitzada i no divulgada, i fet a més a contracor, essent el seu resultat que ningú ho entén si no és en clau electoral de tercera classe. Com deia la meva mare: allò que no s’explica bé, s’entén pitjor. I així ha anat.

És molt probable que mai sapiguem de boca de Junts la llista de desavinences que ha tingut amb l’alcalde Salellas, puix no ho sembla respecte d’ERC, i que ens hàgim de conformar amb les ofertes per Josep Coll en l’edició digital d’aquest diari al vespre de dimarts passat. Tot i això, entenc que la causa última ha estat l’assumpte Truffaut i, en concret, l’informe de Secretaria elevat per Secretaria i distribuït a dojo dins l’Ajuntament, referenciat per Jordi Roura dimecres i dijous passat. Un informe demolidor respecte del comportament de l’alcalde Salellas en tot aquest assumpte que posa en evidència la seva frivolitat com a governant i que hauria d’envermellir les galtes de tots els votants de Guanyem Girona-CUP. Una nota jurídica que, al meu entendre, ha actuat com a catalitzador de tots els enrenous interns viscuts per un Govern municipal que els ha volgut amagar i que ha estat per a JxCat el punt final de la seva inaudita col·laboració amb els anarquistes de la CUP essent com és, Junts, un partit que s’autositua en l’espai de centredreta i que, en el Congrés dels Diputats, posem per cas, sovint coincideix amb el PP i Vox. Un informe, l’esmentat, que no ha gaudit de suficient atenció per part dels grups a l’oposició a l’Ajuntament –PSC, PP i Vox–, que haurien d’haver exhibit fins a convertir-lo en el centre d’atenció del plenari de dilluns passat, la quan cosa demostra la pobresa intel·lectual i política de la mateixa. Vull dir que avala la creença de molts ciutadans respecte de l’ínfima qualitat dels nostres representants; de tots ells, sense excepció.

L’informe de Secretaria desvetlla un mal fer dels fins fa poc Govern de l’Ajuntament –arribar tard i malament a resoldre la nova contractació del Truffaut– i, en particular, de l’alcalde Salellas –resoldre-ho al marge de la Junta de Govern Local i sense tenir la competència per a fer-ho–, la qual cosa pot comportar-li una imputació per prevaricació i per haver danyat la hisenda municipal. En el mentrestant, la consellera Sílvia Paneque defensà «l’estabilitat» i deixar de banda els «interessos partidistes» a TV3 després de saber que Junts havia trencat el pacte de Girona que la deixà al marge de l’alcaldia, sense conèixer, suposo, que el Grup Municipal del PSC no s’havia llegit el citat informe ni s’havia assabentat de la càrrega potencialment penal d’aquest. Aquest Ajuntament sembla Les Invalides de Paris quan es va inaugurar, l’any 1671. Valga’m Déu!

Subscriu-te per seguir llegint