Cultura religiosa a l'escola pública?

El desconeixement per part dels nostres alumnes, especialment de l’ensenyament públic, sobre el fenomen religiós, simplement des d’un punt de vista cultural, és esfereïdor. La jerarquia eclesiàstica ha volgut fer «Religió» a l’escola, mirant de pescar adeptes a la causa, i els poquíssims alumnes que s’apunten a l’assignatura (18/20% a infantil i primària, i 8/10% a secundària i batxillerat) han hagut de suportar una barreja de continguts desconcertant. He escrit més d’una vegada que la «Religió» no s’ensenya ni s’avalua; es viu i se celebra. I s’aprèn en la catequesi que han de fer les esglésies, mesquites o sinagogues; és a dir, les institucions religioses. L’escola, en canvi, és el lloc on s’ensenya Cultura Religiosa, una matèria que hauria de ser universal, obligatòria i avaluable/qualificable, com ho són altres assignatures com Matemàtiques o Història.

Som en un país en què hi ha escoles on està prohibit parlar del Nadal o que, en una visita a Montserrat, es pot parlar als alumnes de la formació geològica del massís, però no pas del monestir o de la Moreneta. La Constitució de 1978 es declarava no confessional (art. 16 i 27.3), però hi ha ensenyants que han identificat un estat aconfessional amb un estat laic i han volgut imposar el laïcisme combatiu en comptes de la laïcitat, que, tot i propugnar la separació Esglésies-Estat, accepta la religió en el marc del respecte absolut a la llibertat religiosa i al pluralisme de creences.

L’art. 1 dels Acords (que no Concordat) entre l’Estat espanyol i la Santa Seu de 1979 sanciona «el dret fonamental dels pares sobre l’educació moral i religiosa dels seus fills». Aquests Acords es van complementar amb els establerts per l’Estat el 1992 amb les entitats evangèliques, islàmiques i jueves. Altrament, tant la LOE (2006) com la Lomce (2013) i la Lomloe (2020) expliciten la possibilitat d’«establir l’ensenyament no confessional de la cultura de les religions».

Els reials decrets de 2022 (157 i 217), que estableixen l’ordenació dels ensenyaments mínims a Primària i a l’ESO, segons com, es poden considerar una gran relliscada, perquè estableixen que aquest ordenament «en cap cas comportarà l’aprenentatge de continguts curriculars associats al coneixement del fet religiós». Què s’ha d’entendre per «fet religiós»? Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya posa dins d’aquest sac la Cultura Religiosa i, per tant, sempre haurà de tenir un caràcter optatiu (mai no podrà ser universal, obligatòria i avaluable).

Segons el Baròmetre de la religiositat i la seva gestió (2023), del Centre d’Estudis d’Opinió i de la Direcció General d’Afers Religiosos, el 72,3% de la població catalana s’identifica amb alguna religió (catolicisme, 56,8%; islam, 6,8%; cristiana evangèlica o protestant, 3,6%, enfront d’un 11,8% d’agnòstics i un 14,5% d’ateus) i, a les qüestions 40 i 41, els pares sol·licitaven per als seus fills classes de la pròpia religió (58%) i la incorporació d’una nova assignatura en la qual es donés informació sobre les principals religions del món (74%).

Si no hi ha res de nou, el curs vinent 2026-27 la Generalitat engegarà un pla pilot per posar fi a aquesta terrible i escandalosa llacuna del sistema educatiu. S’emmarca en la mesura 3.7.6 («Elaborar i executar el Pla per promoure el coneixement de la diversitat religiosa i la convivència interreligiosa com a mesures preventives de discursos d’odi») de l’objectiu específic 3.7 del Pla de Govern. Hi han col·laborat el Departament d’Educació i Formació Professional, a través de la Direcció General d’Innovació, Digitalització i Currículum (Sonia Fernández Cuenca) i la Subdirecció General d’Ordenació Curricular (Ramon Grau Sánchez), i el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, a través del director i el subdirector generals d’Afers Religiosos (Ramon Bassas i Víctor Álvarez). Objectius? Coneixement del fet religiós i de diferents tradicions religioses, i paper de les religions en la vida de les persones i en la convivència respectuosa entre elles. Durada? 35 hores (2 hores en un quadrimestre o 3 hores en un sol trimestre). A Primària, es faria a través de les hores de gestió autònoma a 5è o 6è (a discreció de la direcció?); a Secundària, es faria oferint una optativa a 3r de l’ESO.

Definida la proposta el juliol de l’any passat, el setembre de 2025 es va crear un equip d’experts per crear materials en aquests cinc àmbits: Religió Cristiana de tradició Catòlica, Religió Cristiana de tradició Evangèlica, Religió Jueva, Religió Islàmica i Religions Orientals. Aquests materials, lluny de ser cap llibre de text, constaran de dues parts, tant a Primària com a l’ESO: a) elements curriculars de la matèria (tres competències específiques, criteris d’avaluació i sabers) i es proposarà un exemple; b) situacions d’aprenentatge (se n’aconsellen de tres a cinc), en l’àmbit de la programació: elements curriculars que es treballen en cadascuna (de les anteriors) i quines activitats es proposen, amb orientacions; s’oferirà un model. Els continguts del material han de girar entorn de dos eixos: la dimensió espiritual de la persona i la diversitat de comunitats.

L’objectiu és posar en pràctica les situacions d’aprenentatge per millorar-les abans d’oferir-les a tots els centres. Segons el cronograma establert, la proposta de Primària es presentà el passat gener i la tria dels dotze centres pilot de Primària i dotze d’ESO (si és possible, un per cada Servei Territorial) s’hauria d’haver fet el passat abril. El maig s’hauria d’haver presentat la proposta per a l’ESO i el juny s’hauria d’haver acabat la revisió dels materials. El setembre ja s’iniciaria la matèria als centres pilot.

Valoració? Tres pegues d’entrada: l’optativitat de la matèria a l’ESO, l’escassetat d’hores que s’hi pensen dedicar i com triar i preparar els docents per a aquesta nova tasca.