Carta d'un lector: "A la gent gran, els malfactors ens tenen com a objectiu"

M'han estirat la cartera

Lluís Torner i Callicó | Girona

Tinc clar que hi haurà persones que tan sols llegir el títol d’aquesta carta ho veuran com un cas de tants, per no dir una cosa gairebé habitual, ja que, malauradament, no soc l’únic al qual l’hi han passat casos semblants, es tracta d’un fet massa freqüent, i això és d’allò més lamentable.

Una observació que et fan és dir-te: Clar, ets una persona gran i vas massa desprotegit, ja que aquells que ja tenim una edat i a més portem algun element que ho faci notar, com un simple bastó, ja som uns futurs candidats.

En el meu cas va ser la bona fe; en obrir la porta de l’escala de casa, va entrar al darrere una altra persona, i com que la meva visió no és bona, i a l’escala hi ha alguns llogaters que no conec, no vaig gosar preguntar qui era, i vàrem pujar tots dos a l’ascensor i ell va baixar a una planta inferior. No vaig pensar-hi més, però al cap d’una estona, quan estàvem dinant, va trucar una veïna, aquesta sí ben coneguda, que acabava de trobar-se en un replà de l’escala la meva cartera, on l’únic que hi quedava era una fotocòpia del meu DNI i una estampa de la Moreneta.

Sortosament, en previsió, totes les targetes les porto a una altra butxaca, per la qual cosa el mal va ser econòmic i prou. L’estampa devia ajudar-me.

Al cap d’una altra estona, em va trucar un bon amic, gran com jo. Desesperat, l’hi acabaven de fer una jugada amb la seva targeta de crèdit, i el mal va ser pitjor.

Si m’he decidit a fer la carta és per dir que, a la gent gran, els malfactors ens tenen com a objectiu. I el més trist encara és sentir-se indefens, enfront d’aquesta mena d’individus que et priven d’anar tranquil.

Tinguem-ho en compte!

Subscriu-te per seguir llegint