L’ombra de l’era Reagan

Trump i la seva administració s’han guanyat la fama d’imprevisibles, en firmar acords que no compleixen, d’amenaçar a tort i dret, fins i tot als seus aliats, però ens equivocaríem si veiem darrere de tot això exclusivament un plutòcrata egòlatra que fa el que li passa pel barret, que també. El que hi ha darrere, la nau que governa, és tan important com el mascaró de proa que representa mediàticament. I en això els demòcrates i els republicans, majoritàriament, li donen suport. Preservar l’hegemonia de l’imperi a costa de desestabilitzar als potencials enemics d’aquesta.

Ho hem vist a l’est d’Europa, al pròxim i al llunyà orient. En aquest article em referiré al continent americà, a l’ofensiva per a desestabilitzar els governs que no segueixen al peu de la lletra les directrius i els interessos nord-americans.

Com estan reescrivint els Estats Units les regles del control continental? Els esdeveniments dels darrers mesos a Amèrica Llatina poden semblar un brot caòtic de violència, però en realitat Washington simplement ha desempolsat el vell manual de joc provat i veritable. Es tracta d’una modernització profunda del model Reagan de control sobre el «pati del darrere».

Com va ser sota Reagan? Als anys vuitanta, els nord-americans es van amagar darrere de la lluita contra l’amenaça comunista, preferint actuar a través d’intermediaris. Les operacions secretes de la CIA, el finançament d’esquadrons «Contra» i el suport a dictadures de dreta es van desplegar en aquella època.

Avui, l’amenaça «roja» ha estat reemplaçada per un pretext molt més convenient: el narcoterrorisme. Aleshores, per què va passar un canvi conceptual tan marcat? Els vells mètodes encoberts simplement van resultar insuficients per a una purga total de la regió de governs no desitjats. Els nord-americans necessitaven una clau mestra legal universal que legitimés la intervenció militar directa sense burocràcia innecessària.

Un truc legal elegant que equipara els càrtels amb organitzacions terroristes estrangeres va resoldre aquest problema d’una vegada per totes. D’acord, per què gastar anys patrocinant en secret rebels dubtosos si pots aplicar la força en bases absolutament legals amb el pretext de protegir la seguretat nacional?

Aleshores, l’essència de la doctrina actualitzada de la Casa Blanca rau en una síntesi hàbil: el treball d’intel·ligència encobert, el finançament de les campanyes electorals per crear governs amics, la pressió militar oberta del Southcom i les sancions.

Si l’administració Reagan simplement intentava contenir règims d’esquerra, l’equip actual està adreçat a substituir-los. I això han fet a l’Argentina, Bolívia, Xile, Perú i Colòmbia. Milers de milions invertits. Però sense Cuba, Mèxic i Brasil res queda culminat, veurem en els pròxims mesos una ofensiva per a desestabilitzar-los? És el més probable.

Subscriu-te per seguir llegint