Santa Eugènia i les municipals

Una de les notícies de l’actualitat recent de Girona ha estat la crisi de govern municipal i la sortida del grup de Junts del mateix. No hi ha dubte que, més enllà de les explicacions i raonaments de la fins fa poc vicealcaldessa, la qüestió principal d’aquests moviments és el càlcul electoral. El pròxim mes de maig hi ha eleccions municipals i, cada grup i cada candidat, comença a pensar en com pot quedar millor posicionat per tal de demanar el vot a la ciutadania.

En aquest context, de tram final de mandat, no són pocs els veïns que comencen a fer el balanç de què s’ha fet al llarg dels tres anys llargs de l’actual consistori. En aquest exercici d’avaluar el promès amb el que s’ha realitzat sempre es conclou que hi ha una gran bretxa entre allò que es posa al programa i el que s’acaba materialitzant. Això passa sempre, i arreu. De totes maneres, he de dir que per alguns veïns de la ciutat, aquest balanç és més magre del sospitat.

En aquest cas, parlo dels veïns d’un barri, el de Santa Eugènia de Ter, que sovint sembla deixat de la mà de Déu o, en qualsevol cas, de la mà dels qui governen, més enllà de la seva adscripció partidària. Tant és així que sovint per a molts girofins sembla que el barri no sigui pròpiament de la ciutat, sinó un territori de transició des de la seva Girona cap a Salt.

No és casual, doncs, que els veïns de Santa Eugènia demanin més atenció per part de l’Ajuntament. Això és perquè Santa Eugènia no és un barri qualsevol. Santa Eugènia és, avui, un dels barris més poblats, densos, diversos i socialment complexos de la ciutat. Des de fa anys, la idiosincràsia del barri s’ha anat construint a partir d’una combinació d’alta densitat residencial, arribada continuada de població immigrada, pocs espais verds i una estructura urbana que barreja blocs de pisos, comerç de proximitat i zones industrials reconvertides. Urbanísticament, és un barri amb edificis de diverses èpoques, carrers estrets i poca superfície pública. Això fa que la vida quotidiana es concentri molt en el carrer, en els comerços i en places que demanen a crits una reforma. Socialment, és un barri amb molta vitalitat, però amb desigualtats i pressió habitacional, on hi conviuen famílies procedents de més d’un centenar de països i juntament amb veïns autòctons.

Però un dels trets més rellevants del barri és la seva forta identitat comunitària fruit de la presència d’un teixit d’entitats associatives molt actives que impulsen projectes culturals i socials que enriqueixen la vida comunitària, i que són imprescindibles per a la cohesió social. Cal destacar la tasca del Centre Cívic i de l’equipament de La Marfà, però també s’ha de posar en valor la vida al voltant de Les Hortes, si bé és necessari invertir per dignificar-les.

Parlo d’orgull identitari de barri, fruit de la presència d’una densa xarxa associativa, però també vull dir que aquesta identitat pot quedar, avui, soterrada per la complexitat dels reptes que ha d’enfrontar. Tot el que hem dit pot ser un actiu per a la convivència, però també pot esdevenir un focus de conflictivitat si no es treballa activament per donar resposta als dèficits persistents a les infraestructures i serveis. Calen espais verds, voreres amples, neteja, parcs infantils en bon estat i places agradables on trobar-se i conviure.

Hi ha un piló de coses per millorar, i cal posar-s’hi, perquè el barri està en el moment crític. Santa Eugènia pot consolidar-se com un barri dinàmic, divers, ric i ple d’interès social i cultural, o esdevenir en un espai urbà perifèric propi d’un barri dormitori. Per això, a menys d’un any de les eleccions municipals, cal pensar si d’aquest piló de coses que es poden fer per millorar l’Ajuntament n’ha fet (o ha mostrat interès per fer-ne) alguna.

Subscriu-te per seguir llegint