Gavarres: el foc s'apaga cada dia

Les flames s’han apagat, però les Gavarres ens continuen parlant. Ho fan a través del silenci dels boscos cremats, dels veïns que encara observen amb preocupació un paisatge que va canviar en poques hores i dels professionals que saben que, un cop superada l’emergència, arriba el moment més important: entendre què s’ha de canviar perquè no torni a passar.

Fa uns dies vaig visitar part de la zona afectada. Vaig parlar amb veïns que havien viscut hores d’angoixa, amb membres de les Agrupacions de Defensa Forestal, amb Agents Rurals i amb Bombers que, una vegada més, han demostrat una professionalitat i una entrega exemplars. A tots ells els devem el nostre reconeixement i el nostre agraïment.

Però, quan l’atenció i les càmeres marxen, és quan arriba el moment de fer-nos les preguntes que realment importen.

Volem continuar reaccionant cada vegada que es declara un gran incendi o volem començar, d’una vegada per totes, a evitar que aquests incendis siguin cada vegada més devastadors?

Catalunya disposa d’uns serveis d’emergència d’un nivell extraordinari. Els nostres Bombers, les ADF, els Agents Rurals i tots els cossos implicats han tornat a demostrar, incendi rere incendi, que estan preparats per afrontar situacions extremadament complexes. Però ni el millor dispositiu d’extinció pot compensar anys de manca de gestió forestal. Els incendis no comencen a l’estiu. Els incendis es preparen durant anys. Quan els boscos acumulen una quantitat excessiva de biomassa, quan desapareixen els conreus que actuaven com a tallafocs naturals, quan la ramaderia extensiva retrocedeix, quan els propietaris forestals troben més obstacles que facilitats administratives per gestionar les seves finques o quan qualsevol actuació acaba atrapada en una burocràcia excessiva, el territori esdevé cada vegada més vulnerable.

La prevenció no consisteix únicament a disposar de més avions, helicòpters o camions. La prevenció comença molt abans. Comença a la tardor, continua durant l’hivern, segueix a la primavera i exigeix una política forestal activa durant els dotze mesos de l’any.

Durant massa temps hem confós protegir el bosc amb deixar-lo abandonat. I són dues coses radicalment diferents. Protegir és gestionar. És mantenir camins forestals en condicions. És executar franges de protecció. És aprofitar la biomassa perquè deixi de ser combustible acumulat. És recuperar el paisatge en mosaic que durant generacions va fer el nostre territori més resilient. És donar suport als propietaris forestals, als pagesos i als ramaders, perquè també formen part de la primera línia de la prevenció.

Els gironins sabem que les Gavarres són molt més que una gran massa forestal. Formen part del nostre paisatge, de la nostra història, del nostre patrimoni natural i també de la identitat de moltes poblacions de les comarques gironines. Per això aquest incendi ens interpel·la a tots.

El món rural fa molts anys que adverteix dels riscos que comporta l’abandonament progressiu dels boscos. Fa massa temps que alerta d’una realitat que només ocupa titulars quan arriba un gran incendi. Massa sovint aquestes veus han estat ignorades o relegades a un segon pla. Potser ha arribat el moment d’escoltar més aquells que viuen, treballen i gestionen cada dia el territori.

Ara és el moment de repoblar les zones afectades, de donar suport als damnificats i de continuar invertint en uns serveis d’emergència que han tornat a estar a l’altura. Però, sobretot, és el moment d’assumir que la millor política contra els incendis no és la que actua quan apareixen les flames, sinó la que treballa perquè aquestes flames no arribin a convertir-se en una tragèdia.

Els incendis forestals no són inevitables. El que sí que és inevitable és que es repeteixin si continuem gestionant els boscos només quan ja cremen. La prevenció exigeix constància, recursos, menys burocràcia i decisions valentes. Potser no és la política que genera més titulars, però és l’única que evita haver d’explicar, estiu rere estiu, per què hem tornat a perdre una part del nostre patrimoni natural.

Subscriu-te per seguir llegint