La gran decisió de Cubarsí

Franz Beckenbauer va debutar amb el Bayern amb 18 anys, i va guanyar la seva única Copa del Món amb 29. Franco Baresi va jugar el seu primer partit amb el Milan setze dies abans de complir els 18; amb 22 anys va formar part de la Itàlia que va guanyar el Mundial d'Espanya, però no va disputar cap minut (no té cap Copa del Món, només el subcampionat de 1994). Pau Cubarsí va debutar amb el Barça quatre dies abans de complir els 17, i ja ha sigut campió del món amb 19, jugant tots els partits. Tant Beckenbauer com Baresi van guanyar tres Copes d'Europa (ara Champions) amb els seus clubs.

He citat Beckenbauer i Baresi perquè són els dos millors centrals, i els més elegants, futbolísticament parlant, que he vist jugar mai. Podria afegir-hi Paolo Maldini, però va destacar més com a lateral esquerre. El gironí Pau Cubarsí és molt jove, i desconeixem quin serà el seu futur, però la seva impecable actuació al Mundial el situa pel camí de convertir-se en un dels millors centrals de la història. Contra l'Argentina, va encertar el 96% de les passades i el 97,2% de les intervencions. La glòria se l'enduen els jugadors d'atac, com Lamine Yamal. Però Cubarsí té molta més responsabilitat que el seu company d'equip. Un davanter pot fallar moltes pilotes, els defenses cap. Per això, el mèrit de Cubarsí, amb només 19 anys, és immens, juga amb un aplom de veterà. S'ha parlat poc de la seva espectacular acció en el minut 120, que va evitar que l'Argentina marqués, però té el mateix valor que un gol a favor. En un any en el qual no hi ha un favorit clar per la pilota d'or, Cubarsí hauria de ser, almenys, un candidat. Té dos inconvenients: l'edat i que juga de defensa. Tan sols tres defenses l'han guanyat: Beckenbauer (1972 i 1976), Mattias Summer (per l'Eurocopa de 1996) i Fabio Cannavaro, el més sorprenent de tots, pel Mundial de 2006. Baresi va quedar segon, darrere de Van Basten, el 1989. De moment, els elogis al d'Estanyol han sigut unànimes.

Les decisions són el timó de la nostra vida, tant en l'aspecte personal com en el professional. Es tracta d'equivocar-se el menys possible. I, en el cas de Pau Cubarsí, una de les grans decisions que van prendre ell i la seva família va ser deixar el Girona i fitxar pel Barça quan tenia 13 anys. Ves a saber on seria ara. Igual hauria sigut moneda de canvi en el fitxatge d'algun ucraïnès o de l'Abel Ruiz de torn. Llevat d'Arnau, que va debutar en el tram final de la temporada 2019-20, amb Francisco d'entrenador, ningú no s'ha consolidat en el primer equip, la majoria s'han malvenut (Gabri Martínez, Ilyas Chaira, Dubasín, Alex Sala...). Per això, els que poden marxen: Joel Roca ha preferit anar a la lliga grega i Minsu va dir dimarts que tant li és jugar amb el Girona com acceptar una oferta forana. Mentre paga quantitats desorbitades per mediocritats de fora, és molt gasiu amb els jugadors de casa, segurament perquè amb aquells hi ha més possibilitat de negoci, que és la mare dels ous d'aquest club. Per això, té un immens valor la decisió que van prendre els Cubarsí, abans que el Girona passés d'ell.

Subscriu-te per seguir llegint